Alumnes de màrqueting grup de matí
En aquest espai heu d'escriure dia a dia els vostres comentaris de seguiment del curs. Els vostres escrits hauran d'incloure els següents continguts:
Resum dels temes tractats
Comentaris personals sobre els temes i sobre la sessió de classe.
Suggeriments si en teniu.
Gràcies per la vostra col·laboració,
J. Lluís Gascon
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Avui, 29 de setembre de 2009, ha estat la segona classe de "Polítiques de màrqueting".
ResponderEliminarHem començat parlant sobre la intel·ligència emocional. Llavors, el professor ens ha proposat fer una llista dels aspectes positius i negatius del caràcter que han d'adoptar les persones quan treballen en equip. A continuació poso la llista creada en conjunt per la classe:
Aspectes positius:
· Adaptabilitat.
· Sociabilitat.
· Caràcter emprenedor.
· Responsabilitat.
· Imaginació.
· Tolerància.
· Treballador.
· Comunicatiu.
Aspectes negatius:
· Negativitat.
· Manaire.
· Superioritat.
· Egoisme.
· Intransigència.
· Mal educat.
· Egocèntric.
Després hem estat discutint si havia d'haver algun líder. Hem arribat a la conclusió que sí que es necessitava, però havia de ser un líder amb autoritat, és a dir, una persona en la que creure i fer les coses que diu perquè creiem en ell i no pel contrari, un líder amb poder, és a dir, es fa el que ell vol amb obligació.
Després d'això, ens ha explicat la manera de fer crítiques constructives sense ferir a la persona.
I això es fa sent concret, oferint solucions, sent empàtic i parlant amb la persona interessada en privat i cara a cara.
Seguit d'això ens ha posat unes diapositives on sortien dues frases que deien: "L'ésser humà té dues orelles i una sola boca per escoltar dues vegades més del que parla" i "Escoltar per comprendre, no per respondre."
Estic d'acord amb les dues frases, però la meva opinió personal, es que tenim ¡ el costum de parlar abans de pensar el que diem, sense parar-nos a pensar si farà mal a algú.
Després el professor ens ha citat quines eren les paraules (estadísticament parlant) que més agrada escoltar als treballadors:
5 paraules: Estic tan orgullós de tu!
4 paraules: Què en penses tu?
3 paraules: Fes-me un favor
2 paraules: Moltes gràcies.
1 paraula: Tu.
I per últim en Lluís ens ha posat deures: pensar en les persones que ens hagin influenciat a la nostra vida i explicar quines son les seves característiques i que es el que els fa ser líders. Així que marxo a fer els deures!
Verónica Giménez Ramoneda.
Avui dia 22 de Setembre, és el primer dia del diari i el segon dia de curs. Per tant, no hem fet gaire teoria ni hem pogut treballar molt les polítiques de màrqueting. Però tot i això la classe ha estat bastant interessant. Primerament ens hem presentat individualment, explicant qui érem, d’on veníem i perquè havíem triat màrqueting. En segon lloc ens ha repartit un full on podíem veure què treballaríem mes o menys durant el curs i en què consistia cada punt que tracàtavem. Després d’una mica de debat i alguns exemples del professor, ens ha repartit un llibre que és bastant interessant i ens l’hem de llegir ja que més endavant ens farà un examen. Finalment ens ha explicat com funcionava el blog, i ens ha comentat qui seria el primer en començar el blog, i ningú surtía, doncs he surtit jo com a voluntària, pero millor ara que no tinc feina ni deures que no quan vagi carregada.
ResponderEliminarMaria López de las Huertas Lladós
Bcn, 22 de Septembre de 2009
Avui, 1 de octubre hem començat recordant la classe anterior, hem tornat a veure la diferència entre un Líder de autoritat (fa que la gent cregui en ell i és una bona influència) i un Líder de poder (la gent es sent obligada a obeir-li).
ResponderEliminarDesprés hem parlat sobre les qualitats que cal tenir per poder arribar a ser un bon líder; algunes d’aquestes qualitats són:
- Dinamisme/entusiasme
- Persistència
- Optimisme
- Valentia
- Organització (Identificar les idees, planificar, solucionar i avaluar)
- Ambició/competitivitat
- Sinceritat
- Paciència
A segona hora, hem comentat unes diapositives que explicaven com solucionar conflictes. Hem vist que hi ha diverses maneres com per exemple:
- Evitant els conflictes
- Reprimint-los
- Aguditzant-los
- Negociant
- Amb mitjancers
- Arbitratge
La meva opinió es que la millor manera de fer-ho es negociant fins arribar a un acord i així el conflicte es soluciona de forma positiva i les dues part surten guanyant.
Hem acabat la classe llegint un text de Daniel Goleman que es titula “La inteligencia que hace triunfar a las empresas” i explicava els cincs factors emocionals que defineixen a un bon líder en el treball.
Rebeca Bareiro Rojas.
Bones!
ResponderEliminarLa classe d'ahir va tractar sobre:
la intel•ligència emocional.
A l'article:
"La inteligéncia que hace triunfar a las empresas" , David Goleman (psicòleg doctorat a Harvard, Universitat on també a exercit com a professor) explica com un LÍDER ha de tenir dos requisits bàsics:
- Un bon coeficient intel•lectual (CI) / intel•ligència
- Unes bones habilitats tècniques.
Però per a ser un GRAN LÍDER necessitarà un tercer requisit:
- La intel•ligència emocional (IE), un terme que s'ha popularitzat gràcies a l'èxit del seu llibre l'any 1995.
Els 5 "factors emocionals" que defineixen l'essència d'un bon líder són:
A.\Autoconsciència
B.\Autocontrol
C.\Motivació
D.\Empatia
E.\I habilitats socials
Penso que els grans líders tenen uns objectius clars i gràcies a la seva personalitat construeixen un ambient de treball adequat per tal d'assolir-los donant el millor de si mateixos i fent treure el millor del seu equip.
Finalment, vam acabar la classe fent un test per a saber si tenim o no qualitats comercials.
Molt interessant! Sobretot com a exercici de sinceritat personal... Quants cops contestem d'una determinada manera, només perquè sabem que és la resposta adequada...
Sílvia Espinosa Fàbregas
PM 06/08/09
Dimarts 13 d'octubre de 2009
ResponderEliminarAvui a classe de polítiques de màrqueting hem tancat el tema de intel·ligència emocional amb un conte del que vam destacar la frase “tot es a les vostres mans”.
Desprès vam començar el dossier definint què és una necessitat? És el fet de voler una cosa que és o creiem que és indispensable per viure. Una necessitat ens crea una sensació desagradable que és vol eliminar mitjançant una compra per aconseguir una sensació agradable. Aquest voler eliminar la sensació desagradable anomenem motivació.
Vam parlar també de les diferents necessitats que tenim.
Necessitats econòmiques: Són aquelles que es satisfan mitjançant béns, que es canvien per altres béns o per uns serveis.
Necessitats físiques i psíquiques: normalment davant de les necessitats físiques s'interposan als factors psíquics ja que podem tenir una necessitat determinada que a l'hora de satisfer-la posem el nostre criteri per davant i decidim comprar un producte segons si ens agrada la forma, el color, comoditat, etc.
També vam parlar que les nostres necessitats varien molt segons la nostra cultura, el nostre nivell econòmic i el nostre entorn d'amistats.
Finalment vam tancar la classe d'avui qüestionant-nos si realment el màrqueting ens provoca necessitats o si les necessitats ja les tenim i l'únic que és fa es satisfer-la.
Tannia Mejía Grijalva
Gràcies Tannia, has fet un bon resum de la classe. Només vull precisar la definició que has donat de necessitat. Segur que ens referim al mateix, però recordo que a la classe vam dir que entendrem com a necessitat tant una sensació desagradable que es vol eliminar com una sensació agradable que es vol assolir, independentment de que la seva satisfacció sigui o no indispensable per viure.
ResponderEliminarA la classe del dimecres dia 14 d´ octubre vam veure els següents temes:
ResponderEliminar- Les 22 regles immutables del màrqueting: Llei de la categoria:
Si vosté no pot ser el primer en una categoria, creï una de nova en la que pugui ser el primer.
De vegades es possible convertir un producte qualsevol en un guanyador, inventant una nova categoria.
Quan ets el primer d´una categoria has de promocionar la categoria i no la marca, així estaràs sense competència.
EX:
.Heineken va ser la primera cervesa d´ importació que va arribar als Estats Units. Per poder introduir al mercat la cervesa Michelob van haver de crear una nova categoria i llençar-la al mercat com la primera cervesa nacional de qualitat.
.DEC va dir als seus clients perquè havien de comprar una mini computadora i no una mini computadora DEC.
.Ferrero Roche abans d’ entrar al mercat va fer un estudi de la competència i va trobar que podia canviar la percepció que tenien fins al moment els consumidors dels bombons, fent- los mes assequibles: venen- los a tot arreu i canviant el concepte de que eren només per ocasions especials.
Com a tema de discussió vam parlar de si el màrqueting creava necessitats i aquesta va ser la conclusió:
El màrqueting associa els productes a les motivacions personals i no us ven un producte, sinó la satisfacció d´ aquestes motivacions o necessitat que són presents a la piràmide de Maslow.
La seva funció es donar a conèixer el producte i que la gent decideixi.
Em parlat també, de la oferta i la demanda i del màrqueting en funció del mercat, com introducció per donar una mica d´ història, que anava des de l´ inici de la dictadura, amb la conseqüència de la autarquia, fins al final de la dècada dels 80 on es va acabar amb el proteccionisme i es va crear un mercat Europeu únic sense traves i aranzels.
Al final de la classe vam veure un vídeo d´ on podríem treure com a dades més importants entre d´altres:
S´han de baixar les depesses de producció i adaptar el llenguatje al moment.
Aprofitar el descens de la saturació d’ anuncis ja que provocará un augment de l’impacte del missatge en el consumidor
S´ha de donar personalitat a les campanyes i donar- li encara més valor a la creativitat.
Les empreses han d´ aprofitar la crisi per invertir en publicitat i així tombar la competència i aconseguir posicionar se’ n .
Reutilització d´ anuncis , per reduïr despeses.
Lluitar contra la fracturació del mercat.
Mayreny de los Santos.
Avui, a classe de màrqueting, hem començat a tractar la primera, de "les 22 lleis immutables del màrqueting", es una frase breu i molt certa, ja sigui des de el punt de vista nostre (quan després d'analitzar-la la hem comentat, entre tots i hem estat molt d’acord)i estic segura que si tothom es parés a analitzar-la,un gran percentatge de gent pensaria igual o similar, "És millor ser el primer, que ser el millor" : relacionant-la amb la realitat i concretament en el màrqueting es essencial (ja que convèncer al client de que tenim el millor producte, es difícil),hem d'intentar aplicar aquesta primera llei ,així sempre ens recordaran tant els clients com els no clients ,(si el producte té èxit es clar...), encara que després altres empreses arribin després i ens copiïn, i el seu producte sigui de millor qualitat. L'exemple de les "Natilles" de Danone, que ara tothom,encara que no tinguin com a nom “Natilles” anomenen així a tots els productes de gran similitud, però això de tenir l’èxit d'un producte, a vegades no es tant bo, ja que pot perjudicar en la caiguda de vendes, per que la majoria de gent, tendeix a ser conformista i no es compliquen a l’hora de comprar aliments, i si els consumidors demanen natilles i els hi ofereixen altres similars, es conformen amb les altres de competència, i no seguirien comprant les ara anomenades "Danet", una bona opció per no perdre clientela es canviar de nom , amb finalitat que els consumidors,les demanin pel seu nom a l’hora de fer la compra i no les confonguin amb altres marques.
ResponderEliminarPer acabar hem tractat “el canvi”, pensant en quines condicions podem canviar per a ser millors en la venda( en el nostre cas),hem de pensar en les tres A:
d’Actitud (estar disposats a canviar!), d’Adaptació(hem de ser capaços d’adaptar-nos a una nova feina, grup...) i d’Aplicació a la realitat(fer el que ens hem proposat mitjançant objectius).Com el canvi, requereix estar marcat per objectius(proposar-nos que farem “x” clients en “x “temps),complir-los i avaluar-nos a nosaltres mateixos.
Una manera per avaluar, ha sigut fent un exercici col•lectiu , posant-nos a la pell d’un entrevistador, que vol contractar a un comercial sense salari base,per a la seva nova empresa, ho hem fet dibuixant un triangle on el centre tenia el numero 10 segons el grau de motivació,experiència i coneixements, per a contractar o bé a un jove amb molta motivació,molts coneixements però poca experiència o bé a un home amb molta experiència,coneixements ,però que dubtaven de la seva motivació...Després de discutir i donar les nostres opinions,la gran majoria a optat per l’opció de contractar a l’home gran,i encara que tots teníem la nostra part de raó,ens hem sorprès, quan en Lluis ens ha donat una última opinió molt distinta a la que hi pensàvem , ja que es veritat que un jove que està il•lusionat,motivat i té coneixements molt bons, per a dur a terme la nova feina aprendrà ràpid i farà tot el possible , per a que el nou producte tingui èxit i en cas de que no tingués èxit el nou producte i l’empresa se’n anés a” pique”, a el jove, com encara li queda molt per veure,conèixer... no s’ho prendria tan malament , que un home ja d’una certa edat, que necessita una estabilitat assegurada.
(crec que ho he enviat bé!! )
Carolina Mendoza Hinojosa
Polítiques de Màrqueting dia 19-10-2009
ResponderEliminarAvui hem parlat a classe sobre la competència entre marques, més concretament entre una marca que té el monopoli d'un producte com els Pc (Personal Computer) que té el 80% del mercat y del "Mac" (Macintosh) de la casa Apple que té l'altre 20% del mercat.
Hem estat vitsualitzant un vídeo comercial fet per "Mac".
En aquest vídeo ens mostra una altra manera de fer publicitat, la que usa la comparació entre marques, el vídeo d'uns 10 minuts fa les comparacions entre PC i el noy "Mac" en el que senyala tots els aventatges que té el nou model de Apple y que el PC no té. En tots els sketch el personatge que fa de PC acaba malament "perdent la partida" davant el novedós "Mac".
Després del vídeoamb el que hem rigunt i après noves formes de màrqueting hem fet una activitat didàctica, un textredactant en forma de diari en el que ens explica les necessitats que tenen els clients i la forma de vendre el producte repecte a les necessitats del públic al que va dirigit.
Per a fer aquesta activitat hem hagut d'aplicar la Piràmide de Maslow, destacant els punts que fan als compradors comprar els productes.
Aquets punts són els següents:
-Autorealització:Persones qe fan coses per plaer
-Autoestima: Sentir-se be amb tu mateix
-Socials:El sentiment de que pertanys a un grup
-Seguretat:Ex: Alarmes, antivirus, treball...
-Fisiològiques: Alimentar-se
Això es el que hem fet en aquest profitós dia en Polítiques de Màrqueting tot resumit en molt poques paraules.
Alejandro Herrero
Polítiques de Màrqueting, 27/10/2009
ResponderEliminarVam iniciar la classe amb la tercera llei del marketing, la llei de la ment: “És millor ser el primer en la ment del consumidor que el primer en el punt de venda.” Això representa que si el consumidor vol comprar un producte, el primer que pensi serà el que comprarà.
Rogers va dir unes frases relacionades amb aquesta llei:
- És la percepció i no la realitat la que determina el comportament.
- El marketing és una batalla de percepcions i no de productes.
Per a mi tot això vol dir, que la psicologia és un factor que influeix molt a l’hora de decidir que marca decantar-nos quan volem comprar un producte.
Com penetrar en la ment del consumidor? Mitjançant aquests passos:
- Prospecció
- Atenció al client
- Interès
- Desig
- Acció
- Satisfacció
La segona part de la classe va consistir en definir i ampliar aquesta pregunta:
Què és el marketing?
Per saber-ho primer ens vam preguntar si el marketing era igual a vendes, i la resposta és SI, però no només són vendes, sinó que les vendes formen només una part del marketing.
La planificació de futur de les vendes pot crear una confiança al client que més tard possiblement desenvoqui a una fidelització del nostre producte, però sempre hem de complir els compromissos pactats:
- Preus (Ex. el preu pactat no es modifica)
- Qualitat.(Ex. garantia d'un bon producte)
- Termini.(Ex. entrega de comandes a temps)
Després, ens vam preguntar en relació amb investigar les necessitats del consumidor i la pregunta va ser. Que hem de vendre? La resposta és el client.
Altre concepte que vam veure va ser que màrqueting es la definició del negoci des del punt de vista del consumidor, ja que és la forma de venta que més es veu per part del client.
Més tard vam parlar de les necessitats del consumidor.
Les necessitats del consumidor es basen en tres preguntes:
- Quin producte?
- Quin servei?
- Quins canvis?
A través de la comunicació amb els clients podem solucionar els problemes i les seves necessitats. Tipus de comunicació:
- mercat - recollim información – empresa.
- empresa – comunicació – consumidor.
Per últim vam definir la paraula innovar: crear alguna cosa nova que millora l’anterior i crea una tendència i la paraula target: públic objectiu a qui ens volem dirigir.
I aquests són els diferentes temes tractats a la classe de dimarts, moltes gràcies.
Raúl Blanco.
8:55 AM – 29/10/09
ResponderEliminarPlanta 6 – IES Lluïsa Cura
1ª PART: EXÀMEN
Comença l’examen i a les 9:50 hem d’haver acabat. Les preguntes han sortit:
La primera part va en relació amb el temari que hem fet a classe: Els 5 components de la Intel•ligència Emocional en el treball i l’explicació del triangle d’autoavaluació.
La segona part està relacionada amb el llibre que havíem de llegir ”4 retos para un líder”: Com era l’actuació del protagonista (Jose Manuel) vers l’equip que liderava i a qui feia responsable dels errors. Quins eren els esquemes dels tipus de rols que li va explicar l’Antonio, que volia dir cada rol i que havia de canviar. I quines són les bases per al bon funcionament de la tasca de comercial.
9:50 AM – 29/10/09
Planta 5 – IES Lluïsa Cura
2ª PART: CLASE HABITUAL
EVOLUCIÓ DEL MERCAT. ENFOCAMENT DEL MÀRQUETING:
MÀRQUETING MIX. LES 4 p’s del Màrqueting:
-Producte.
-Preu.
-Distribució.
-Comunicació.
S’han d’aconseguir diferències1 competitives2 continuades3:
1 Que el producte sigui percebut com a diferent d’una altre marca.
2 Millora d’alguna manera allò que ofereix la competència.
3 Que es mantinguin al llarg del temps, com per exemple la qualitat.
COMPONENTS DEL
MÀRQUETING MIX
PRODUCTE:
Qualitat: Definir com treballem Característiques reals del producte.
Beneficis: Conceptes que hi associem que satisfà als clients.
Marca: Que quedi gravada, suggereix alguna cosa.
Packaging: Cridar l’atenció.
Mida: Que s’ofereix al mercat.
Imatge: De nivell, estatus, el que es vol transmetre.
PREU:
Llistat de preus: Per tots els productes.
Descomptes: Màxim a descomptar.
Rappels: Compres per volum de vendes.
Terminis de Pagament: Definir-ho.
COMUNICACIÓ:
Publicitat: Agencia Publicitària.
Relacions Públiques: Accions per millorar la imatge de l’empresa.
Força de Vendes: Venedor i tot el suport que l’acompanya.
Màrqueting directe: Accions en el lloc, en un moment determinat.
Promocions: Ofertes.
DISTRIBUCIÓ:
Canals: A través d’ón es ven el producte.
Cobertura: A on arribem i tipus de públic.
Zones: A on arribem i tipus de públic.
Magatzem: Definir la nostra política d’estoc.
Transport: Quin tipus de transport utilitzarem.
Gràcies Raul pel teu comentari que recull molt bé el que hem tractat a classe.
ResponderEliminarNomés vull fer una precisió per a tots aquells que el llegeixin.
La frase "El màrqueting no és una batalla de productes, és una batalla de percepcóns" correspon al llibre "Las 22 leyes inmutables del marketing" de Al Ries i Jack Trout. En el text del Raul s'atribueix per error a Rogers.
El comentari de l'1 de novembre l'ha escrit en Daniel Torrico. Ho dic, perquè ha oblidat signarlo.
ResponderEliminarDijous, 05 de Novembre de 2009.
ResponderEliminarHola companys i companyes,
avui a la primera part de la classe, hem tractat sobre la quarta llei de les 22 lleis immutables del màrqueting.
Es diu “Llei de la percepció”, i defensa que
el Màrqueting no és una batalla de productes, és una batalla de percepcions.
El que vol dir és que aquella antiga tendència de que “lo bo es ven sol”, actualment ha canviat, ja que totes les marques investiguen per millorar el producte i tots acaben assemblant-se.
Tres característiques del millor producte són:
.- NO EXISTEIX
.- ÉS UNA IL•LUSIÓ (a la ment de les persones)
.-El que de veritat existeixen són les percepcions.
Nosaltres les persones
¡CREIEM EL QUE NECESSITEM CREURE!
Les percepcions es formen pel grup social de referència, que aquest influencia a l’individu, con es va poder comprovar mitjançant l’efecte ASCH, amb l’experiment de les línees als dos fulls, i demostrant com en un 70% dels casos, la gent acopava la seva resposta al que diu el grup, encara que fos el contrari del que pensen.
També es formen pels líders d’opinió, els quals de certa manera fan tendència i gairebé ningú qüestiona la seva opinió, per exemple el Matías Prats, a ING Direct, com que ho deia ell, la gent creia que era veritat, encara que no ho fos, no ho qüestionen, ja que ho diu ell.
La segona part de la classe, va durar aproximadament mitja hora, on es vam dedicar a fer càlculs del TAE i de la Taxa de Rendibilitat i vam parlar de les accions de telefònica.
Esperant que la propera publicació inclogui un comentari general dels resultat dels examen de la setmana anterior, m’acomiado de tots vosaltres.
Andrés Cueva Ruela.
Avui3 de Novembre en class de polítiques de màrqueting.
ResponderEliminarLluís Gascon ens ha explicat el segúent:
En la primera hora de classe ens va explicar les funcions de l'empresa.
LES FUNCIONS DE L'EMPRESA
Dientre de la funció de l'empresa.
*Produir bèns i serveis: per a obtenir una rendibilitat.
*Posar-los a la disposició del consumidor.
*Obtenir un benefici.
Funcions: Rendibilitat
Como es calcula la taxa de rendibilitat, i després la TAE, que realment és molt senzill.
Taxa de Rendibilitat:
C: Capital invertit.
I: Benefici obtingut.
R: Taxa de rendibilitat.
Como es calcula la TAE?
a) Proporció(regla de tres).
b) Fòrmula de l'interès simple.
Dintre de l'empresa hi ha 3 grans funcions.
FUNCIÓ DE PRODUCIÓ:
Fabricació: No totes les empreses tenen funció de produció.
INPUTS(entradas)
*Matèries primeres...........cost.
*Maquinària..................Amortizació.
*Edifici.....................Lloguer.
*Mà d'Obra...................Salari.
*Subministraments............Aigua, Llum, etc.
*Altres materials............cost.
OUTPUTS( sortida)Productes acabats per a la venda.
Productivitat._És obtenir la màxima qualitat i quantitat possible al mínim cost.
FUNCIÓ FINANCERA I DE CONTROL
Funció financera: L'obtenció de capital per a produir o per a que continuï en funcionament l'empresa.
RECURSOS HUMANS: Selecció i organització del personal.
Funció comercial._ La seva finalitat, és donar a conèixer el producte en el mercat i acostarlo al consumidor en el moment, lloc, qualitat i amb les característiques que aquest demana.
Organització per funcions._ es tracta d'una empresa petita o mitjana que treballa amb pocs productes i semblants, els comercialitza en una àrea geogràfica poc extensa.
Funció comercial._La seva finalitat, és donar a conèixer el producte en el mercat i acostarlo al consumidor en el moment, lloc, qualitat, quantitat i amb les característiques que aquest demana.
Organització per productes: és pròpia de les empreses que comercialitzen productes diferenciats que es distribuixen per canals diversos i s'adrecen a segments de consumidors diferents.
Organització per zonas geogràfique._Si l'empresa fabrica o comercialitza productes semblants, però els distribueix en zones heterogènies quant a característiques sòcio-econòmiques dels consumidors, grau de concentració de població o zones geogràfiques distants, podríem proposar organitzar l'àrea comercial pr zones.
La classe de Dimecres 11 de Novembre, la hem començat preguntant els dubtes sobre el próxim exàmen de "Les 4 lleis" i en LLuís ens ho ha aclarit.
ResponderEliminarUna vegada ja resolts aquests dubtes, ens ha explicat les funcions comercials i de màrqueting en l'organigrama. Ens ha explicat que els venedor estan organitzats per zones, i el màrqueting organitzat per preu, productes, etc. Es a dir, la Direcció de màrqueting es divideix en families de productes (perfums, xampús, cosmética, etc), i la Comercial per la localització (Barcelona, Madrid, Andalusia...)
El professor ha explicat una anècdota d'un amic seu, on aquest home venia pega per tancar capses de cartró de xampany o embutits. L'avantatge d'aquest producte era que no embrutava les màquines que feien aquesta feina, en canvi els altres pegues si que les feien malbé. Això significaba un estalvi en el manteniment d'aquestes màquines. Aquesta anècdota ens a servit d'exemple d'un cap de vendes, el qual anava a grans empreses com Freixenet a oferir aquest producte.
Una vegada explicat lórganigram, hem passat a l'anàlisi DAFO (estudia el que pasa dins i fora de l'empresa) que significa:
D. Punts dèbils
A. Amenaces
F. Punts forts
O. Oportunitats
Per entendre-ho millor, hem analitzat les variables internes i externes d'una màquina de cafè com la de Nespresso.
VARIABLES INTERNES:
(Punts dèbils)
-Marca
-Publicitat
(Punts forts)
-Preu
-Localització
-Força de vendes
VARIABLES EXTERNES:
(Amenaces)
-Crisi econòmica
-Forta competència
(Oportunitats)
-Moda
Ara, es tracta de canviar els punts dèbils, mantenir i potenciar els forts, les amenaces intentar convertir-les en oportunitats i les oportunitats aprofitar-les.
Molta sort per l'exàmen.
Ruth Martínez
Avui a la classe de polítiques de màrqueting hem fet el següent:
ResponderEliminarA la primera hora hem fet l’examen de les quatre lleis, que ha constat de quatre preguntes i cada una d’elles preguntava sobre una llei diferent.
A mi no m’ha semblat una prova molt difícil, ha estat fàcil de respondre i les preguntes no han estat gaire complicades, però s’ha de dir que dic això perquè he estudiat, segurament els alumnes que no han estudiat opinaran diferent que jo.
A la segona hora hem començat comentant breument l’examen.
A continuació hem iniciat el tema dels tipus d’interès.
Primer hem parlat del seu significat: el tipus d’interès és el preu del diner.
A Estats Units i a Europa està al 0% i aquí a Espanya està a l’1%.
Desprès hem parlat de l’ EURIBOR, que és el preu que es cobren els bancs entre ells quan es deixen diners.
L’ EURIBOR serveix tant per empreses com per particulars i serveix de base per fixar l’ interès dels préstecs que els bancs cobraran.
El tipus d’interès el fixa el BCE ( Banc Central Europeu ) a Europa i la Reserva Federal als Estats Units.
També hem parlat de com incideix tot això en el consum i hem arribat a la conclusió de que quan baixa el tipus d’interès puja la demanda de préstecs, puja el consum, puja la inversió i puja el creixement econòmic i en canvi, quan puja el tipus d’ interès, baixa la demanda de préstecs, baixa el consum, baixa la inversió i baixa el creixement econòmic, per tant hi ha recessió.
Després hem parlat de la Borsa, que és el mercat de valors on les empreses venen accions.
Finalment hem parlat dels dos tipus de renda: la renda fixa i la renda variable.
La renda fixa són aquells que et donen un interès fix: lletres del tresor, bons de l’estat, obligacions i dipòsits bancaris.
La renda variable són aquells que et donen un interès variable: accions ( part de l’empresa ).
Encara en l’àmbit de les accions hem parlat del Dividend que és el benefici que l’empresa reparteix entre els accionistes i la Cotització que és el preu de l’acció.
Aquest és el resum del que hem fet avui a les dues hores de Polítiques de Màrqueting.
El teu comentari resumeix molt bé el que ha estat el dia d'avui. Només et faig una precisió sobre la quantificació del tipus d'interès:
ResponderEliminarA EEUU és del 0% tal com has dit, però a Espanya és el mateix que a Europa, ja que el fixa el Banc Central Europeu i és de l'1%.
El dimarts 10 de novembre en la classe de politiques de màrqueting vam tractar els aspectes següents :
ResponderEliminar-Una de les eines que l’empresa utilitza per fer l’ anàlisi del producte o del servei es el DAFO, que com les seves lletres indiquen significa :
Debilitats
Amenaces
Fortaleses
Oportunitats
Les debilitats i les fortaleses pertanyen a l’àmbit intern de l’empresa . I les amenaces i les oportunitats pertanyen a l’àmbit extern de l’empresa. Penso que és una anàlisi per millorar les teves debilitats, potenciar les teves fortaleses, aprofitar les oportunitats, i intentar aconseguir que les amenaces siguin oportunitats.
-També vam tractar les funcions comercials i del màrqueting en l’organigrama. Explicaré l’organigrama breument les parts que penso que són més importants L’organigrama comença amb el director general i es divideix en 2 parts:
1• La direcció de Màrqueting , es divideix en Brand Manager Producte1 els qual es responsable d’ una línia de producte. De la Brand Manager1 es divideix en PM A1 que es el director del producte, el qual té un Assistant que és el que executa el treball.
2• La direcció comercial, es divideix en dues parts:
1)Key account manager que és el director de grans comptes , és el responsable de visitar a les grans empreses.
2)Cap de Vendes, és el cap de vendes d’ una de les línies de producte de l’empresa.
Ha estat interessant veure y parlar sobre l’organigrama ja que aquests poden ser els nostres càrrecs futurs.
Altre aspecte va ser els tipus d’estratègies competitives que són les següents:
-Estratègia de líder
- Estratègia de reptador
- Estratègia de seguidor
-Estratègia d’especialista
També vam parlar sobre màrqueting operatiu i màrqueting estratègic. I per últim les variables comercials que es divideixen en:
-internes: internes estratègiques o internes tàctiques
- externes: externes autònomes o externes competidores.
Miriam Romero Ortega
Avui dia 17 de Novembre de 2009 hem començat la classe amb el lliurament de l’examen ja corregit, per tal de veure a on havíem errat. En general, la primera prova de l’assignatura ha estat superada majoritàriament amb èxit, encara que podem fer-ho molt millor eh nois i noies!
ResponderEliminarPosteriorment hem continuat refrescant la memòria amb el que vam treballar el dia anterior: les variables externes de caire econòmic (tipus d’interès, l’Euribor, renda fixa, renda variable...) En la sessió d’avui, en acabar la classe, hem donat per finalitzat el tema.
Hem començat dient que podem extreure informació relacionada amb el tema a través dels diaris, telenotícies, revistes d’economia, entre d’altres, i que la relació amb el valor divisa es molt important. Per exemple, els inversors prefereixen invertir a Europa, malgrat que l’euro és mes car, pel simple fet que a Amèrica el tipus d’interès és del 0% i aquí és l’1%. Ara mateix 1€ equival a 1,48$. Per tant, haurem de valorar la sensibilitat del nostre mercat vers el tipus d’interès i el percentatge de vendes a crèdit.
Més tard vam parlar de la inflació, què és l’augment continuat i generalitzat dels preus. Quan la gent consumeix més, pugen els preus. Hem comentat que podria ser possible que el TI fos baix, que el consum sigues alt i que els preus es mantinguessin. Com? Augmentant la productivitat. A Espanya, a diferència de països com per exemple Alemanya, no hi ha gaire per desgràcia.
Trobem dos tipus de demanda:
- Demanda elàstica: Varia si varia el preu (Ex: els cotxes)
- Demanda inelàstica o poc elàstica: No varia o varia poc quan varia el preu (Ex: el pa)
Una altra variable externa que trobem són els ingressos disponibles. L’estat podria fomentar la compra reduint els impostos i es podria controlar més els preus i la inflació baixant aquesta.
Per una altra banda trobem la conjuntura econòmica, que és la situació en que es troba l’economia. Hem de fixar-nos en els mercats (per exemple el sector de la pastisseria es troba en decadència, doncs trobar solucions); en les empreses (llocs de treball) i en les perspectives futures (per exemple decidir on es podria obrir un nou centre comercial).
Finalitzant, hem vist els canvis legislatius (disseny i segiretat, etiquetatge, envasat, garanties, horaris comercials, control de la publicitat i altres normatives sobre pràctica comercial). En aquest punt s’ha creat una mica de debat entorn als horaris comercials, i com tant bé diu en Lluís, si 30 persones no ens entenem ni ens posem d’acord, imagineu-vos el país sencer.
Ja per últim, hem tancat les variables externes de caire econòmic amb l’entorn demogràfic i sociocultural (tendències demogràfiques, tendències en idees i valors de grups socials, tendències de consum i modes).
Realment, vull donar una conclusió personal i penso que molts dels meus companys sentiran el mateix que jo, i no només del tema de les variables externes o de l’economia en general, sinó que el que vull dir és que estic aprenent molt i molt bé. La classe de polítiques de màrqueting és molt interactiva, la matèria molt interessant i important pel nostre futur i la manera d’exposar-la i presentar-la fan que t’agradi encara més. En un principi, quan vaig llegir que cursaríem Polítiques de màrqueting al mòdul, vaig pensar que seria una de les assignatures més “tostón” diguem-ne. Ara, completament penso tot el contrari.
Gràcies.
Javier Muñoz Carrillo.
Avui dinou de novembre a la classe de polítiques de màrqueting hem fet el següent:
ResponderEliminarHem començat parlant dels canvis tecnològics: dels nous productes i nous mercats com les vendes per Internet, de l’aplicació al màrqueting del CRM (Customer relationship management) que es basa en l’elaboració de programes estadístics per tenir una relació directa amb el client a través de les seves dades que també s’anomena màrqueting relacionat i finalment de l’aplicació al servei al client, un exemple serien els tràmits online.
Després hem parlat del màrqueting i les estratègies de direcció. Hi ha quatre enfocaments diferents: Producció, Producte, Vendes i finalment Màrqueting que és l’enfocament del futur, el d’ara.
La Producció té l’objectiu de màxima quantitat al mínim cost. És la situació que es produeix quan l’oferta és inferior a la demanda i per vendre no cal tenir en compte el mercat.
El Producte té com a objectiu la millora del producte, recerca d’una bona relació qualitat - preu. Aquest enfocament està definit com miopia de màrqueting. Egocentrisme empresarial que confia en la intuïció del gerent o del propietari per endevinar les tendències del mercat.
Les Vendes tenen l’objectiu de vendre el que es fabrica en lloc de fabricar el que es ven. S’identifica màrqueting amb vendes. Estratègia de vendes agressiva, visió a curt termini que no té en compte la satisfacció posterior del client.
El Màrqueting té l’objectiu de satisfer les necessitats i motivacions del client. Fabricar allò que es ven en lloc de vendre el que es fabrica. Anàlisi del mercat, per satisfer les necessitats dels consumidors tot oferint diferències competitives.
Els quatre suports del màrqueting són: la definició del mercat: pensar a qui em dirigeixo, públic al que vull arribar, orientació del mercat: què vol el client, coordinació de màrqueting: coordinar les diverses funcions del màrqueting que es fan a l’empresa i finalment rendibilitat: no a qualsevol preu.
Finalment hem parlant de la venda sota l’enfocament del màrqueting. La venda és un procés que té un abans, un durant i un després.
Avui hem parlat de l’ abans de la venda: coneixement del producte, coneixement del mercat, formació en tècniques de vendes i negociació, preparació de l’entrevista, organització de la presentació de mostres, imatge personal, motivació, fixar objectius i recursos.
Mai hem de fer que el client se senti inferior a nosaltres, tenim que estar al mateix nivell.
Ahir, en classe de Polítiques De Màrqueting, vam començar veient una notícia actual sobre l'O.C.D.E. (Organització Per La Cooperació I El Desenvolupament Econòmic), aquesta tractava de què aquesta organització havia recomanat a Espanya no pujar els interessos fins el 2011 ja que com tots sabem, malauradament Espanya serà una de les potències econòmiques en sortir més tard de la crisi.
ResponderEliminarSeguidament vam saber les notes dels exàmens sobre les lleis del màrqueting les quals van tenir bon resultat general.
Posteriorment vam fer un repàs ràpid del que férem el darrer dia de classe, d'aquesta forma vam veure per sobre els punts: “Màrqueting i Les Estratègies de Direcció”, “La Venda Sota L'Enfocament De Màrqueting”. A més vàrem veure dos vídeos molt interessants, el primer era sobre una tècnica de motivació de vendes japonesa, en aquesta es podia veure com el cap de vendes motivava als seus comercials amb crits plens de força per tal de despertar-los i motivar-los a base de “ràbia” ja que fins i tot arribava a insultar-los. Aquesta és la URL: http://www.youtube.com/watch?v=XLp3rADH2wg
En el segon vídeo es podia veure a un reconegut professor d'E.S.A.D.E. exposant les seves teories sobre la demanda. D'aquesta forma l'home arribava a la conclusió que el màrqueting és actuar sobre l'origen de la demanda.
Després vàrem començar a seguir amb el temari establint aquestes teories:
Segons l'enfocament de màrqueting, la venda és un procés que té un:
• Abans: (temari donat la darrera classe).
• Durant: En aquesta fase s'ha de veure i tenir en compte amb el contacte, l'argumentació, la informació, superació d'objeccions i tancament de la venda. S'ha de destacar a més, que gràcies a la aportació de la nostra companya Mayreny, el professor va rectificar i augmentar un nou aspecte, aquest és el de “contacte del client amb el producte”.
• Després: Aquesta fase tracta de fidelitzar al client mitjançant l'anàlisi del resultats de les entrevistes i el seguiment comercial del client (mitjançant trucades o e-mails); així s'arribarà a una fidelització.
Seguidament vam veure el que és un client, d'aquesta forma es pot veure que té aquestes característiques:
• És la persona més important en l'oficina d'una empresa.
• No depèn de nosaltres, nosaltres depenem d'ell.
• No és una interrupció en la nostra feina, és el propòsit de la nostra feina.
• A ell no li fem un favor en servir-lo. Tot el contrari.
• No s'ha de discutir amb ell.
• És una persona que ens aporta els seus desitjos, nosaltres hem de satisfer-lo amb rendiment per a ell i nosaltres.
Finalment, vam aprendre allò que generalment el client demana al comercial:
• Informació sobre el client i les seves necessitats per poder establir un contacte més eficaç, d'aquesta forma s'establirà una proporció.
• S'ha d'enfocar en el client, no en l'empresa.
• El desig de compra del client prové de la reflexió lògica i d'emocions.
• S'ha de ser natural en la conversa, el comercial no ha de ser arrogant.
• Escoltar.
• Mai considerar un client definitivament guanyat.
• Lleialtat del comercial cap al client.
He de dir, per acabar, que coincideixo amb la opinió del meu company Javier, les classes sempre són interessants i amenes, és impossible dormir-se. :)
Kevin Atúncar García.
Gràcies Kevin pel teu detallat resum al que només hi faig una correcció. en la notícia que esmentes al prinicipi sobre la recomanació de l'OCDE al govern d'Espanya, dius que consisteix en que no augmenti els interessos, però hauries d'haver dit ELS IMPOSTOS i no especificar el límit del 2011.
ResponderEliminarA la sessió del dia 14 de desembre vam tractar dos temes principalment: En començar la sessió vam tractar de forma teòrica y pràctica el marketing viral. La definició extreta dels cassos pràctics parlats és la següent: Model de marketing que té la finalitat de potenciar una idea determinada a un gran nombre de persones a partir de les diferents xarxes socials. Però, com pot arriba a tanta gent un missatge o idea determinada ? El marketing implica estratègia i la del marketing viral és, que el missatge arribi a tothom, a partir del fenomen “Boca – orella”. Per crear més impacte social de la idea o missatge transmès s’utilitzen habitualment líders d’opinió associats a un producte. Exemple de marketing viral tractar a la sessió: “Encesta su juguete”, campanya de marketing viral organitzada per la ACB i donada a conèixer mitjançant la xarxa social “facebook”.
ResponderEliminarLa segona part de la sessió va estar enfocada cap al tractament d’una nova unitat didàctica anomenada polítiques del producte. Per poder introduir-nos en aquest nou temari vam començar a parlar del concepte essencial del qual deriven les esmentades polítiques, el producte. Aquest és defineix des del punt de vista de marketing com qualsevol cosa (bé, servei, idea...) que té la finalitat de satisfer les necessitats i motivacions d’un target concret mitjançant un benefici (i ampliació). Un cop definit el producte cal esmentar les diferents tipologies: Béns Físics (és poden consumir), Serveis ( és poden utilitzar), Persones (les seves habilitats), Llocs (espais físics), Institucions (solidaritat, humanitat i implica una bona utilització del mix de marketing) i Idees (fomentar determinades conductes). Per finalitzar parlaré de les característiques del producte a partir de 3 factors a tenir en compte: La qualitat (implica que sigui apreciable a tots els components que formen un producte, i/o d’acord amb el públic objectiu), L’envàs (té diferents funcions: protecció, conservació, diferenciació i comunicació...,s’ha de tenir em compte el seu color i disseny ) i la garantia (tenir drets de reparació, reposició i de recuperació del import integra de la compra.
Reflexió personal sobre la persona i idea com a producte: Les persones estan sotmeses constantment a frustracions de diferent caire, això implica que trobem suport en altres coses no pensades inicialment que poden satisfer les nostres necessitats i motivacions reals. En produir-se la frustració el nostre nivell d’empatia es redueix sobtadament donat que les portes per assolir les nostres motivacions i necessitats estan tancades amb clau. Aquesta clau significa tenir habilitats (com a productes) i capacitats de raonament (idees), que ens permetran obrir la porta si som propietaris amb possibilitats de poder experimentar la satisfacció d’una necessitat determinada.
El marketing ajuda a potenciar la motivació. Però, ajuda a superar la frustració ?
Daniel Espada
21 de desembre.
ResponderEliminarAl començar la classe, vam escoltar una entrevista de radio amb el senyor Ricardo Frises (creador de l’empresa Natura Bissé).
Aquest senyor treballava a una empresa dedicada als pinsos de gossos. Gràcies a la seva capacitat d’observació es va donar compte que les mans dels obrers de la fàbrica eren molt fines. Va investigar i va resultar que la causa d’aquest fet era la elastina. Era una molt bona idea de negoci fer cremes corporals i facials amb aquest ingredient, i és el que va fer quan el van jubilar a l’empresa on treballava.
L’empresa, anomenada Natura Bissé, va començar sent familiar, amb el Ricardo Frises, la seva dona i les amigues d’aquesta. A partir del tercer any ja van començar a poder pagar els sous. Van començar a vendre el producte a centres de bellesa a Espanya, després van fer un estudi de mercat per introduir les cremes als estats units però van fracassar a causa d’unt estudi mal fet (ja que no hi ha tants centres de bellesa com a Espanya).
Més endavant (4 anys) es van donar compte (gràcies a cartes que van rebre) que havien de vendre les cremes a les botigues de luxe, i va ser tot un èxit. ‘’Els productes no són cars, són elevats de preu’’ diu en Ricard Frises, ja que són d’alta qualitat, funcionen i donen resultats increïbles. Això es deu a que inverteixen molt en investigació del producte i són de molt bona qualitat. ‘’L’èxit és la qualitat del producte’’.
No van fer publicitat a Espanya, era el ‘’boca a boca’’ i la qualitat del producte va ser el motiu de que es vengués sol.
Va arribar un moment en què el senyor Ricard Frises va voler deixar l’empresa a mans dels seus descendent. I gràcies a la seva intel•ligència emocional va decidir fer una reunió amb les seves filles i gendres, i els hi va dir que ells mateixos es posessin d’acord amb qui seria el nou cap de l’empresa. Va sortir escolli per votació la filla gran.
Després d'ecoltar l'entrevista vam continuar amb les diapositives de classe.
1. Elements de negociació (mètode Harvard)
a) Alternatives (Mapan)
Diverses opcions o alternatives que jo tinc en una negociació. Sempre he de tenir una alternativa.
b) Interessos
Saber què vol exactament el negociador.
c) Opcions
Resultats vinculats als interessos.
d) Criteris
Dades, punt de vista objectiu comparables amb l’objecte de la negociació. (preu mercat, normativa...)
e) Compromís
En una negociació ha d’haver un acord escrit.
f) Comunicació
En una negociació ha d’haver persones amb capacitat de comunicació:
Assertivitat: dir les coses tal com les penses però sense ferir l’altre.
Feedback
Proactivitat: preveure les coses i actuar abans que passin.
g) Relació
Ens hem de centrar en els interessos i no en les posiciones per no discutir.
2. Estratègies
Tàctica
Coneixement de la situació (tema, producte)
Objectius i alternatives: s’ha de fixar un objectiu i tenir alternatives.
Informació sobre l’altre: he d’informar-me quins interessos té i què busca.
Credibilitat
Pensar en totes les opcions possibles.
Trencar esquemes establerts en la preparació d’idees. Innovació (pensament lateral)
3. Persones
Com escoltem (hem d’escoltar i deixar parlar)
Conducte no verbal (s’ha d’anar molt en compte ja que diu molt de nosaltres)
Assertivitat
Empatia
Proactivitat
Agressivitat-passivitat
Negociació i intercultural.
Natalia Gay Pascual
Avui, hem parlat sobre l'ampliació ascendent, la comparació entre màrqueting vertical i lateral, i sobre les motivacions del client.
ResponderEliminarsobre l'ampliació ascendent hem definit:
CAUSES:
* Creixement.
* Marges mes elevats.
* Abastar tota la longitud de linia del producte.
RISCOS:
* Reposta dels competidors.
* Manca de confiança dels clients potencials.
* Manca d'informació i d' hàbits de venedors i distribuidors.
Hem distingit màrqueting vertical i lateral:
VERTICAL:
Segueix una sola direcció en l'ampliació de la linia, ès més analític, selecciona i descarta possibilitats a partir de conceptes establerts, exclou els conceptes de producte que estan fora de la definició prèvia de mercat potencial i actua de manera sequencial i evident.
LATERAL:
Obre noves direccions en l'ampliació de la lina, ès més alternatiu i provocador, no descarta cap alternativa que pugui aportar un concepte nou,pot utilitzar categories o productes relacionats previament amb el nostre, segueix els camins mes evidents i actua de manera simultanea.
I per ultim tambè hem parlat sobre les motivacions del client, que son les següents:
* SEGURETAT
* AFECTE
* BENESTAR
* ORGULL
* NOVETAT
* ECONOMIA
Jo tambè crec que les clases son mol amenes i devertides, i aixi ès tambè més fàcil a l' hora d'aprendre la materia
MATEU MACIÀ
Avui dia 27 de gener en la classe de politiques de màrqueting hem estudiat la setena llei de les 22 lleis immutables del màrqueting. “Llei de l’escala” en la que hem pogut comprovar el nombre d’esglaons, les quals son 7, d’una escala de producte perquè la ment humana no pot recordar més de 7 marques d’un mateix producte en un instant, encara que sempre hi ha excepcions. Per poder demostrar això,si és veritat o no, hem fet una prova en la que el professor ,Lluis Gascon ,ens deia una sèrie de nombres i nosaltres havíem d’escoltar però amb la una condició de que quan ell havia acabat de dir-ho nosaltres llavors havíem d’escriure’ls, per exemple, ell deia SIS, VUIT CINC , nosaltres només l’havíem d’escoltar, però quan ell acabava de dir-ho doncs era llavors quan nosaltres havíem de copiar-ho, i així es va demostrar que només podíem recordar com a màxim 7 series de números.
ResponderEliminarDesprès d’haver estudiat la Llei també hem vist les diapositives amb les quals l’em realitzat un exercici que consistia en fer un gràfic ,a partir d’unes dades, per poder veure quines vendes hem fet i el benefici que hem obtingut, i què és el que s’ha de fer amb cada producte; retirar-lo, potenciar o bé deixar-lo com està. A més a més també hem vist un gràfic que ens mostrava en quina situació està cada producte. El producte podia estar en quatre casellas en les quals hi havia un dibuix de: Vaca lletera, pes mort, nen problema i estrella. Cada un d’aquests dibuixos té un significat com per exemple nen problema que vol dir que un producte no s’està venent encara que el mercat estigui creixent. Cada producte passa per les quatres casetas encara que uns passen més depresa que unes altres en funció del cicle de vida de cada producte.
El dia 4 de febrer hem començat parlant sobre la 9na llei del llibre "Las 22 leyes inmutables del marketing" de Al Ries i Jack Trout.
ResponderEliminarAquesta és la llei de l’oposició i porta com a frase principal el següent:
“Si opta pel segon lloc, la seva estratègia està determinada pel líder”
Això vol dir que quan una empresa se situa en un segon lloc, la seva estratègia ha d’ anar enfocada al punt fort del líder; però no per copiar l’estratègia sinó per presentar al consumidor un producte/servei totalment oposat al del líder. D’aquesta manera es pot quedar amb tots els consumidors que no volen comprar un producte líder, sinó que prefereixen comprar un producte diferent.
Un exemple és el de Lowenbrau (la 1ra cervesa alemanya importada) que es va enfrontar al líder en la categoria de cerveses importades que era Heineken, però la seva campanya oferia el mateix que la seva competència.
Becks, una altra cervesa alemanya importada es va introduir al mercat amb aquesta simple frase:
“Ha provat la cervesa alemanya més popular als Estats Units, ara provi la cervesa alemanya més popular a Alemanya”.
A la segona hora hem repassat una mica el que havíem fet el dia anterior i vam seguir parlant sobre el posicionament d’un producte i el reposicionament (canviar la imatge actual del producte per una altra més convenient per a la marca).
També hem parlat dels errors de posicionaments, que en general són quatre:
Infraposició: No hi ha hagut una comunicació clara i els compradors tenen una idea difusa de la marca.
Sobreposicionament: Imatge massa concreta i limitada.
Posicionament confús: Imatge confusa originada perquè s’ha volgut posicionar el producte per massa atributs.
Posicionament dubtós: El consumidor considera poc fiable la imatge que es vol transmetre.
Per evitar aquests errors s’hauria de fer una anàlisi de posicionament, que normalment es basa en un estudi de mercat realitzat a través d’enquestes, però això ja ho veurem en la següent classe.
Rebeca Bareiro
Resum classe de Polítiques de Màrqueting de dijous 11 de Febrer del 2010.
ResponderEliminarHe intentat sintetitzar al màxim...
Bè, dintre de les Polítiques de Preus, hem vist com segons la teoria econòmica sobre el preu del mercat: l’excedent d’oferta – Pressiona els preus a la baixa, fins que s’arriba al preu d’equilibri i l’excedent de demanda – Pressiona els preus a l’alça, fins que es retroba el punt d’equilibri en que oferta i demanda s’igualen.
Després en Lluís ens ha plantejat la següent pregunta:
¿Quan compra el consumidor?
Doncs quan la utilitat del producte o servei és més gran que l’esforç d’adquirir-lo.
UTILITAT > ESFORÇ DE COMPRA
L’esforç és:
• El preu: Com més utilitat trobis a un producte més diners estaràs disposat a pagar.
• El desplaçament: important també en la decisió de compra.
• Cost d’oportunitat : tos els productes que deixes de comprar quan compres i en decideixes un.
Després hem vist un capítol del programa científic divulgatiu: Redes “Somos predeciblemente irracionales” que he trobat molt interessant. Eduard Punset entrevista a Dan Ariely, un Economista conductual de l’Institut tecnològic de Massachusets que, en el seu llibre “Les trampes del desig” analitza que influeix a les persones a l’hora de prendre decisions. És a dir, analitza quan, en que i com comentem errors.
http://www.blip.tv/file/995569
Lo primer és entendre que la compra és un acte irracional on ens deixem endur per les emocions que fan que s’activi l’acte de la compra per costum o sense pensar.
A continuació anomeno les seves observacions:
1. Preu de reserva: Tots tenim un preu de reserva: el preu que estem disposats a pagar per una cosa i que està basat en preus relatius i experiències passades. Si ens demanen una mica més no el comprem, si és una mica menys si. Per ex: en un restaurant, si hi ha només un plat molt car ningú el demana. Si afegeixes un altre plat car però de preu més baix. La gent escollirà aquest segon plat.
2. S’ha de tenir en compte l’efecte hipnòtic de la paraula GRATUIT. Això és degut a la por intrínseca que té l’home a perdre, quan una cosa és gratuïta no hi ha aquesta possibilitat.
3. No es tracta de no cometre errors sinó d’aprendre a sortejar els errors que cometem: Per exemple, s’ha d’aprendre a no comprar quan tenim gana ja que ens deixem endur i comprem molt més.
4. Segons Ariely, el Govern hauria de considerar crear polítiques que tinguin en compte les nostres carències com a éssers humans, per ex: la desídia i la procrastinació. D’aquesta manera tindríem eines per a millorar la nostra salut, l’alimentació i l’estalvi ja que som incapaços de fer-ho per nosaltres mateixos.
5. Les expectatives conformen la nostre experiència.
Quan esperem que alguna cosa sigui dolenta, l’experiència no pot esborrar la nostra expectativa i la realitat pot ser inclús pitjor. Pensem que experimentem una realitat objectiva, però en realitat és una combinació del que hi ha dins i el que hi ha fora.
6. Aconsella “Cremar naus!” com el General xinés Shan Yu. Quan ens enfrontem a diverses possibilitats, insistim en cada una de les vies possibles i ens impliquem massa en totes elles acabant sent experts en res. Cremar les naus, ens pot alliberar. El matrimoni n’és un exemple: Fas la promesa de passar temps amb una persona i per tant no passar temps amb altres. Serà qüestió d’animar-se... :D
7. Molta gent enganya una mica.
La gent vol aprofitar-se de les trampes però vol sentir-se bé després d’haver-ho fet. Per això només fan “petites trampes” Com a curiositat, quan la gent reflexiona sobre els “deu manaments” fa que la gent no faci trampes, sigui o no, religiosa.
Dan Ariely ens anima a reflexionar sobre el nostre comportament per tal de realitzar una compra més racional, on comprem realment el que necessitem.
Sílvia Espinosa
Dijous 18 de febrer, vem començar la classe parlan de les diferents carreres que podem fer en el nostre futur. Seguidament vam continuar amb l'exercici que haviem fet el últim dia de classe.
ResponderEliminarVem fer el gràfic del punt mort d'explotació i el vem comentar entre tots. El punt mig que queda quan es creuen la línia d'ingressos i la de costos fixos és el punt on començem a tenir beneficis, el llindar de rendiblitat.
Un cop acabat l'exercici ens va començar a explicar les diferents estratègies de preus.
Hi ha diferents estrtègies de preus;
- Les diferencials: el producte es vena preus diferents en funció de clients diferents(preu varibale, ofertes, rebaixes etc)
- Les competitives: el preu es fixa en funció de la situació competitiva de l'empresa dins del mercat.(Preus primats, Dumping, Preus descomptats
....
I aquí ens vem quedar, es va acabar la classe i vem marxar al pati.
Maria López
A la classe de dijous dia 25, el professor ens va portar un exercici de repàs de cara l’examen. En aquest exercici se’ns demana 6 apartats diferents que seran semblants als que sortiran a l’examen.
ResponderEliminarEns va portar també un exemplar d’una revista a la què l’escola esta subscrita, anomenada: “Brandlife”. Es tracta d’una revista relacionada amb la publicitat, on trobem articles com:
• Que ens espera l’any 2010 en publicitat?.
• Exemples de campanyes realitzades per diferents marques.
• Lego y la publicitat.
• L’home del segle XXI, segons Cruzcampo.
• El 35% dels homes destina un 30% del sou al telèfon mòbil.
També hi ha una versió “on-line” d’aquesta revista, la pàgina web es: www.brandlife.es , encara que té diferències amb la versió en paper.
Després el professor va haver de marxar perquè tenia una auditoria, però ens vam quedar a classe veient anuncis divertits que vam trobar a una pàgina de facebook anomenada: “Feedback Marketing Proactiu“.
Verónica Giménez Ramoneda.
Resum classe de Polítiques de Màrqueting de dimarts 23 de Febrer del 2010.
ResponderEliminarEl professor Lluís Gascon,ens ha fet entrega dels exàmens corregits de L’ANÀLISI DE LA LINIA DE PRODUCTES I MATRIU DE BOSTON.
Al final de la classe ens ha dit quins eren específicament els errors que vam cometre i, quins passos hauríem d'haver seguit.
En el restant de temps de classe, hem realitzat un exercici de “Mètodes per fixar preus”. En primer lloc, hem calculat “l’Escandall” al que vol arribar un fabricant de sabates, que consisteix en establir el preu del producte a partir de la suma dels costos i del tant per cent de benefici que es vol obtenir. En aquesta primera part hem hagut de calcular el marge de benefici amb un tant per cent sobre el preu de venda, consisteix en la suma dels costos totals i els beneficis, que son la multiplicació del preu de venda i el tant per cent de benefici que es vol obtenir.
Una vegada calculat això, hem de buscar el preu de venda que vol guanyar un detallista, amb el tant per cent sobre el preu de cost, és a dir, directament serà la suma dels costos totals que té més el tant per cent de benefici que vol guanyar.
En tercer lloc, hem fet el càlcul i gràfic del “Punt Mort d’Explotació”, que és la quantitat de vendes necessàries per cobrir tots els costos i a partir d’aquesta quantitat de vendes la resta són beneficis.
I per últim, hem fet primer el càlcul del preu per a obtenir un benefici predeterminat mensual, per realitzar això el primer és disposar d’una previsió fiable del volum de vendes mensuals, fent un estudi de mercat, llavors determinarem el preu de venda sumant els costos totals i la divisió entre la previsió del que es vol guanyar i el volum de vendes que tindrem suposadament. Una vegada hem determinat aquest import , hem decidit quina estratègia de preus psicològics hauria de seguir segons el interval de preus del mercat al que es volia introduir, amb aquesta tècnica s’estudia l’estratègia de preus psicològics més adient per aconseguir un posicionament en el mercat.
Daniel Torrico
Avui dimarts 2 de març la classe de polítiques de màrqueting l’hem dividit en dues parts:
ResponderEliminarLa primera part hem realitzat un exercici que va fer molt encertadament un alumne del curs anterior a la seva classe.
El principal objectiu era demostrar que: “El primer preu que veiem d’un producte és el que ens queda a la ment”.
Per començar el Lluís ens ha donat un full en el que hi sortien sis productes diferents.
El full tenia tres columnes: la primera, ens deia que escrivíssim els dos últims dígits del nostre Document Nacional d’Identitat, la segona, si estaríem disposats a pagar aquell preu de l’anterior columna, i per últim, la tercera quin seria el preu màxim que pagaríem per cada producte.
Un cop omplert el full individualment, el Lluís va dibuixar una taula a la pissarra i va començar a preguntar alumne per alumne de la classe els preus que havien escrit a cada columna, i per tant, quan estaríem disposats a pagar per cada producte, però en grups diferents, segons els dígits del DNI que tenia cadascú, poc a poc la taula s’anava omplint i al final de tot va resultar que en la majoria dels casos es confirmava la teoria del preu àncora, que a major nombre dels dos últims dígits del DNI, major era el preu que estàvem disposats a pagar.
Em va semblar una pràctica molt interessant, i penso que als meus companys també, ja que això és un fet que passa i és del tot real, a la nostra ment, se’ns queda el primer preu que vam veure d’un producte, i els altres preus, els valorarem si són més cars o més econòmics en funció d’aquell primer que vam veure.
A continuació, desprès d’aquest exercici, la segona part de la classe va servir per resoldre dubtes que teníem sobre l’examen del dijous.
I aquest és el resum del que vam fer el dia 2 de març amb el Lluis a polítiques de màrqueting.
Avui dijous quatre de març a la classe de polítiques de màrqueting amb el Lluís hem fet l’examen del segon trimestre sobre el producte i el preu, a més d’una prova de polítiques de preu.
ResponderEliminarL’examen, diguéssim el que seria més important, i a l’hora podríem dir més difícil ha constat de 45 preguntes de tipus test, amb tres possibles respostes, en el meu cas, n’he contestat 36, ja que les nou restants no estava del tot segur quina podria ser la resposta i he preferit no arriscar, ja que en els exàmens de test, al equivocar-te et resta punts.
Penso que l’examen no ha estat gaire difícil, ja que tot el que ha entrat ho havíem vist a classe, i amb una mica d’estudi més a casa, penso, espero i desitjo que era suficient, com a mínim per aprovar.
Han entrat preguntes, com per exemple: demanda elàstica, competència directa o indirecta, gamma, línies, en definitiva preguntes sobre el preu i el producte.
Al tenir que fer dos exàmens, primer el Lluís ens ha donat el test, i a mesura que anàvem acabant, podíem agafar l’altre prova, que era la de polítiques de preus, penso que ha estat encertat, ja que així ens hem centrat primer només i exclusivament en el test, que era el més decisiu, i desprès hem agafat l’altre que era a priori més senzill.
Espero que tant a tots els meus companys, com a mi, ens hagi anat molt bé, i podem aprovar tots.
Aquest és el resum del que hem fet a la classe de polítiques de màrqueting.
9 de març 2010
ResponderEliminarAvui a classe de polítiques de màrketing hem començat el tema de l'autoconcepte, d'on ve l'idea que jo tinc de mi mateix? M'agrada la meva aparença? Com és el meu jo interior?
Vam veure que les opinions dels altres podem influir a la nostra manera de pensar sobre nosaltres mateixos i que seguim la moda de aquell estil en el qual ens sentim identificats.
També vam veure que no aconseguir ser acceptat dins el nostre entorn el que ens provoca és insatisfacció i aquesta insatisfacció ens comporta ser agressius, Lluis va dir que aquesta posició de ser agressius la podem veure sobretot en els nens, quan es senten rebutjats pel seu medi és tornen agressius.
Finalment vam dir que la manera de com ens tracten aquells que ens envolten, ens fan pensar que som d'una manera determinada, tot i que no totes les opinions compten igual per a nosaltres. El pares, els companys, la parella, etc. poden tenir una especial influencia sobre nosaltres, allò que ells pensin ens afectarà d'una manera més forta que si fos un altre qualsevol que ho digui.
Tannia Mejía
Avui dimarts 23 de març, en la classe de politiques de màrqueting
ResponderEliminarHem parlat dels MECANISMES DE DEFENSA; aquest mecanisme apareix quan “El jo està sotmès a dues pressions oposades: l’allò i el superjò. Per intentar mantenir l’equilibri psíquic davant d’impulsos contradictoris apareixen els mecanismes de defensa”.
Els mecanismes de defensa són els següents:
•Racionalització: Consisteix en que la nostra ment busca arguments que justifiquin la nostra acció.
•Anul•lació: Consisteix en oblidar coses del passat, ja que si les recordéssim el nostre JO patiria.
•Negació: Negar la realitat. Tu no acceptes una realitat.
•Introjecció: Consisteix en fer teves característiques d’altres persones.
•Projecció: És el contrari de la Introjecció. És situar a l’altre impulsos propis.
•Desplaçaments: Desplaçar la carga efectiva o impulsiva cap a un objecte diferent.
•Formació reactiva: El JO, per defensar-se d’impulsos propis que no podria vèncer, i trencarien el seu equilibri, adopta les actituds i conductes més oposades a aquells.
•Regressió: Quan estem en una situació d’ansietat i no la podem resoldre ens comportem com nens petits.
•Sublimació: Consisteix en un impuls eròtic que no es pot realitzar i es desplaça cap a una altre activitat.
Avui 22 d’abril de 2010 la classe de polítiques de màrqueting amb el Lluís l’hem dividit en dues parts.
ResponderEliminarLa primera part, la que podríem dir que ha estat la primera hora, el Lluís ens ha explicat la campanya publicitària que està duen a terme l’ ACB (Associació de clubs de bàsquet), amb l’eslògan “TIEMPO DE MAGIA”.
Amb l’ajuda de la nostra companya Míriam, ens ha posat uns vídeos que es troben a Internet (www.tiempodemagia.es) de diferents jugadors de l’ ACB. Tots ells, al finalitzar el rodatge acaben dient: “puedes llamarlo magia pero es baloncesto”.
A més, hem vist els history boards de cada un, que és tota l’explicació i la finalitat que es vol obtenir.
Cada history board explica pas a pas el vídeo, el que es realitza escena a escena. S’hi troba explicat amb molt detall tot el que el copy vol transmetre.
La història és molt llarga, ja que s’explica amb molta cura, i això pot sobtar una mica, ja que desprès, el vídeo dura únicament uns vint segons aproximadament.
A continuació, i ja a la segona hora hem practicat amb el Lluís la cançó d’en “PUFF ERA UN DRAC MÀGIC”.
Avui a la classe hem parlat de la necessitat de tenir un guió escrit en les presentacions, perquè permet a l´emisor estructurar la conversa, sense deixar cap punt clau i també facilita el seguiment dels que l´escolten.
ResponderEliminarLa seva construcció parteix de les idees bàsiques organitzades en ordre descendent i a partir d´aquestes es desenvolupen les idees secundàries.
El pas següent es redactar l´introducció tenint en compte que ha de captar l´interés del públic. Ha d´oferir una idea global i definir els punts que es tractaran.
Podem utilitzar diferents recursos per despertar l´atenció com poden ser: fer una pregunta retòrica, esmentar una noticia relacionada amb l´exposició o relatar una història breu, entre d´altres.
Després del cos de la xerrada hem de finalitzar la nostra intervenció amb una sintesi del tema, remarcant l´idea global. Es recomana no improvisar, preparar-ho bé i fins i tot assajar-ho.
Es recomenable tancar la presentació amb propostes d´acció, explicant una cita, una reflexió... i donan les gràcies als oients.
Ahir, dia 4 de maig, a la classe de polítiques de màrqueting, es va fer un repàs del guió; de les idees bàsiques i secundàries i de quan, què és i com s’havia de fer.
ResponderEliminarDesprés es va parlar de com despertar l’interès en la introducció d’una xerrada, algunes de les possibilitats eren: esmentar una notícia, dir una cita, explicar una experiència personal, etc.
A la part de les conclusions, s’explica quan fer-les, una global i altre al final de cada idea bàsica, de què e és, l’impacte final i la síntesi, i de com fer-les, amb un paràgraf curt, s’han de pensar, ser persuasives i escriure-les i assajar-les.
Seguidament, s’explica com s’ha de tancar l’exposició:
• Fer una proposta d’acció.
• Demanar suport o col•laboració.
• Amb una cita o dita popular.
• Explicar un contes o història breu,etc.
Sempre s’ha de donar les gràcies al finalitzar, encara que a ventes ens diuen el contrari, però així cadascú ha de fer el que consideri oportú, jo ho faria..
També ens va explicar el què i el com en el missatge:
• Idees clares -> guió ben estructurat.
• Missatge clar -> dir el que es vol dir.
• Dicció clara -> s’han d’entendre totes les paraules i síl•labes.
• Imatge convincent -> s’ha de tenir una actitud i una presència que donin seguretat.
També ens explica les inflexions de veu:
• Entonació -> remarcar algunes coses, fer canvis de volum.
• Ritme -> variació de la velocitat.
• Pauses -> fer punts i apart ja que marquen canvis en la inflexió.
• Silencis -> destaquen l’expressió anterior.
Amb això se’ns vol explicar que la veu ens pot fer demostrar molts sentiments a la resta de persones que ens estiguin escoltant.
• I per últim, ens va explicar el gest i l’actitud que s’ha de tenir quan es parla en públic:
• Hem d’estar relaxats.
• Les mans han d’estar visibles, no es poden posar a la butxaca.
• S’ha de mirar a totes les persones que es troben a la conferència/classe.
• No s’ha d’improvisar, aj que podem sortir mal parats d’aquesta situació.
I per últim, s’ha de vestir “elegant” , és a dir, no fa falta anar d’etiqueta si no es vol, però s’ha de vestir de manera que es doni importància a allò que s’està fent.
Verónica Giménez Ramoneda
Avuit 27 de Març el Lluis ens a felicitat per la participació en el dia de Sant Jordi. Desprès ens va començar a explicar sobre el Brifing que seria lo que acorda l’empresa i l’agencia per fer un Espot publicitari , i que abans de realitzar hems de conèixer al alguns punts importants com plasmar la filosofia de l’empresa , conèixer el mercat, el producte, la competència, el Target, estratègia del mix de comunicació , pressupost i Timing que seria el temps ens que es realitza el espot.
ResponderEliminarPer una altra banda quins seria els objectius de la campanya, tenim en compta lo següent:
Posicionament, es la imatge que te el consumidor en la seva ment del producte.
Imatge de la marca,en la ment del consumidor hi ha diferent qualitat que identifiquen la marca com la qualitat, la tradició, etc.
To, seria el to que s’utilitzarà en la campanya pot ser de varies maneres sensual, alegre, etc.
Avantatja Bàsic , vol dir qual es la avantatge que comunicarem, per exemple la comoditat o que ens proporcionarà.
Reason way, això es uns dels punts més importants perquè argumentem els avantatges .
Desprès de aquesta explicació Lluis ens va fer un petit càsting per veure com faríem un espot de pasta de dents.
Van continuar parlem de las lleis del màrqueting en la creació del missatge, va refrescar-nos la memòria .
• Lideratge
• Categoria
• Ment
• Percepció
• Enfocament
• Oposició
• Escala
Cicle de Vida: Introducció
Informació, el més important perquè informa que el producte existeix , quant el producte es nou.
Estimula la demanda inicial, serveix per que el consumidor es decideix-se a comprar .
Destacar les característiques i els beneficis , que el consumidor es senti realment seduït per el producte i compri. Per aconseguir tot això es necessari una forte inversió.
Cicle de vida: Creixement
Estimular la demanda.
Crear i Augmentar la fidelització.
Fomentar la preferència de marca.
Consolidar posicionament.
Cicle de Vida: Maduresa
Mantenir la finalitat del client.
Atraure consumidors de la competència o a nous consumidors.
Incrementar l’ús del producte dels actuals clients o consumidors .
Promoure nous usos del producte.
Cicle de Vida: Declivi
Si és possible re posicionament.
Si no baixar els preus i liquidar.
Com fer una exposició Oral
1. Si escolto, Oblido.
2. Si veig , recordo.
3. Si veig, aprenc.
Una de les condicions per parlar en públic son:
Conèixer el tema
Conèixer el públic
Saber expressar-se
Seguretat
Estructura Lògica
Comunicació verbal
• Estimar el tema.
• Estimar el públic, sentir empatia.
• Autoestima, pensar que ho faràs be.
Has de demostra el Domini del tema
Seguretat naturalitat, seguretat, no ser dubitatiu i fluïdesa verbal
Convenció, creure en el que es diu.
Confiança en un mateix, i tenir humilitat que es contrari de la pedanteria.
Captar l'atenció del receptor
Que es diu incorporar els interessos de qui escolta.
como es diu la imatge que transmet l'emissor condiciona l'atenció de l'auditori.
Informació Conèixer el tema
Recurs que vol dir indicar la procedència de les afirmacions
Documents, Informes
Experiències, parla de anècdotes relacionats amb el que s'explica. Els exemples i anècdotes relacionats amb el que s’expliqués donen molta seguretat i també donen més credibilitat.
"Distribució Comercial"
ResponderEliminarLa seva finalitat és situar el producte en un lloc, moment i quantitat adïent.
Podem observar com si fem la transició de 3 productes, i 3 consumidors sense cap intermediari, es pagarí 9 vegades el transport i venedors. Serveix per saber quant pagaríem
Però si fem la mateixa quantitat de producte i consumidors, però amb un intermediari, es disminueixen els costos notablement, i això s'ha de tenir en compte.
"Funcions dels Internediaris"
- Simplificació de les transicions: Menys preocupació per fer arribar els productes a tots els llocs.
- Accés a mercats diferents i llunyans.
- Ajust entre oferta i demanda: Pot preveure les vendes.
- Creació d'assortiment: L'intermediari té assortiment de productes per escollir.
- Transport: Facilita el arribar a tots els llocs.
- Realització d'activitats de Màrqueting: Centres comercials.
Serveis complementaris: Emmagatzematge, lliurament, instal·lació, assortiment...
"Tipus de Canal"
Forma de distribuir un producte des de la seva fabricació fins arribar al client final.
>Productor - Consumidor<
El productor disposa de plans de vendes propis o franquiciats, habitual en serveis.
>Productor - Detallista - Consumidor<
El detallista té un alt poder de compra. Són molt usuals, pre exemple grans superfícies, vehicles, electrodoméstics, roba de disseny...
>Productor - Majorista - Detallista - Consumidor<
Canal propi de productes d'ús freqüent, en la majoría d'articles de supermercats s'utilitza aquest tipus de canal.
>Productor - Exportadors - Majoristes - Detallista - Consumidors<
És un exemple de canal de productes d'exportació (a l'extranger). Com a exemple vem dir d'en ex-alumne de Lluís que ven "scàners mèdics" esportats de la Xina.
Com a més exemples de tipus de canal tenim:
- Venda per correu.
- Màquines expenedores.
- Telebotiga.
- Catàleg.
- Telèfon.
- Ambulant.
- Internet: Cada cop més comú encara que poca gent l'utilitza habitualment.
Aqui culminava la classe del Dijous, esperant que us hagi servit aquesta llarga anotació que he fet, màcomiado cordialment de tots vosaltres.
PD:No em cavia tot a un comentari i l'he dividit en dos.
Andrés Cueva.