Alumnes de màrqueting grup de tarda
En aquest espai heu d'escriure dia a dia els vostres comentaris de seguiment del curs. Els vostres escrits hauran d'incloure els següents continguts:
Resum dels temes tractats
Comentaris personals sobre els temes i sobre la sessió de classe.
Suggeriments si en teniu.
Gràcies per la vostra col·laboració,
J. Lluís Gascon
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
El passat dimecres, els alumnes del cicle de Gestió Comercial i Màrqueting del torn de tardes, vam tenir la nostra primera classe de Polítiques de Màrqueting amb el professor i cap d’estudis del centre Josep Lluís Gascón. Va ser una classe de presentació de la matèria on es va parlar del que es faria al llarg d’aquest nou curs que acaba de començar, on hi tractarem temes com ara: la intel•ligència emocional i el lideratge, el màrqueting en funció del mercat i de l’organització de l’empresa, les 4P (producte, preu, distribució i comunicació), etc.
ResponderEliminarEra tot just el primer dia però ja va haver-hi força participació per part nostre (els alumnes) alhora de comentar i discutir temes, un dels quals va ser, després de que en Lluís ens formulés la pregunta, de si seriem capaços de vendre algun producte o servei que a nosaltres no ens agradés o que no creièssim en ell. Hi van haver diverses opinions al respecte: gent que opinava que no ho farien perquè no era moral, altres que deien que si per guanyar-te la vida s’havia de fer, que endavant, etc. i arribant a la conclusió de que, perquè un producte o servei no ens agradi a nosaltres, no vol dir que al client tampoc, així doncs hem de mirar de vendre’l pensant en la persona que tenim davant.
També es va parlar de si en el màrqueting es manipulava, i després de molt parlar-ho, vam arribar a la conclusió de que més que manipular, es persuadeix, encara que personalment crec que les dues es fan servir dins d’aquest món del màrqueting.
Una de les coses que a mi em va cridar l’atenció, va ser que en Lluís ens digués que el màrqueting té certes semblances amb l’amor, i que al llarg del curs aniríem veient perquè.
Aquest ha estat el primer resum de l’any, espero que us hagi agradat.
Salutacions,
Marc.
PD: I com diu la primera llei del llibre “Las 22 leyes inmutables del màrqueting”: és millor ser el primer que ser el millor, i jo he estat el primer. Jejejeje ;-)
Avui, tercer dia de classe, hem començat recordant l'article del Daniel Goleman titulat “La intel·ligència que fa triomfar a les empreses“ en el qual defineix les cinc qualitats que ha de tenir un bon líder.
ResponderEliminarA continuació hem seguit parlant sobre els tipus de crítica. Existeixen dos tipus: constructiva, se centra en el problema, no en la persona i destructiva, se centra en la persona i no en el problema. Pel seu lloc, un bon líder sienpre ha de fer crítiques de tipus constructiu i per a aconseguir-lo ha de ser concret, oferir solucions al problema, estar present ( parlar el problema directament amb la persona ) i ser empático.
El professor ha continuat la classe explicant les diferents postures que pot adoptar un líder per a solucionar els conflictes interpersonales i les seves conseqüències. Des del meu punt de vista, la millor manera per a solucionar els problemes és primer afrontant-los i intentar negociar ja que d'aquesta manera, el conflicte se soluciona d'una manera positiva en la qual les dues parts guanyen. Evitar-los, reprimir-los i aguditzar-los són postures negatives que no ens duran a una bona solució del conflicte. Amb mitjancers o arbitratge serien opcions possibles en cas que la negociació no funcionés.
Com encara quedava un poc de temps Lluís Gascón ha parlat sobre les condicions per al canvi. El que s'ha de tenir en compte és: actitud positiva, voler-lo fer, voler aprendre; l'adaptació a les situacions, canviar és adaptar-se; aplicar-se, és a dir, exercir tot el que s'aprèn. Ens ha dibuixat la piràmide per a ser un líder 10 en la qual la motivació està dalt del tot, i en els vèrtex de baix, d'una banda els coneixements, la informació, el saber i en l'altre vèrtex, l'experiència, habilitats, el saber aplicar.
Gemma A.
Avui, 25 de setembre de 2009 a classe s’ha fet una posada en comú sobre les característiques positives i negatives sobre els comportaments i actituds del treball en equip i també sobre què ha de tenir un líder.
ResponderEliminarEn primer lloc, cadascú personalment ha pensat amb les característiques sobre els comportaments i actituds del treball en equip, llavors les ha exposat el grup (de 3 o 4 persones) i desprès cada grup ha escollit un delegat, al qual ha dit una característica positiva i negativa a la resta de la classe i apuntant-ho a unes cartolines. Entre tots s’ha arribat a la conclusió següent:
Positives: - capacitat d’escoltar
- organització
- líder positiu
- comprensió
- motivació
- iniciativa
- comunicació
- confiança
- respecte
- ambició col·lectiva
- constància
Negatives: - intransigència
- intolerància
- líder autoritari
- egoisme
- irresponsabilitat
- passivitat
- individualisme
- negativisme
- imposició
- traïció
En segon lloc, cadascú ha escrit en un full les característiques que ha de tenir un líder i entre tots ha sortit:
- responsable
- seguretat en si mateix
- sociable
- persona positiva
- conseqüent
- comprensiva
- compromesa
- respectuosa
- amb iniciativa
- motivada
- benevolent
- intel·ligent / coneixement i/o informat sobre el tema
- justa
- empàtic
- simpatia
- confiï amb l’equip
- capacitat de persuasió
- carisma
En tercer lloc, hem vist unes diapositives on deia:
- tenim 2 orelles i una boca per escoltar dues vegades més que parlem.
- escoltar per comprendre, no per respondre.
També, les paraules que més agraden sentir a una persona que treballa en equip, son:
5 paraules: Estic tan orgullós de tu.
4 paraules: Què en penses tu?
3 paraules: Fes-me un favor
2 paraules: Moltes gràcies.
1 paraula: Tu
Finalment, hem vist dos tipus de lideratge:
- amb autoritat: capacitat en la qual els altres fan el que tu vols però amb ganes (persuasió)
- amb poder: capacitat en la qual els altres fan el que tu vols per imposició o poder (imposició)
Conclusió, són aspectes i característiques que hem de tenir en compte per ser un bons comercials, líders i/o formar part d’un equip.
Meritxell Sánchez.
El passat dimecres vàrem acabar d’enumerar les característiques que conformen la intel•ligència emocional. Mancaven l’autocontrol (autocontrol personal tan del caràcter com de les pròpies accions i temptacions), la motivació (passió per a la feina degut a motius que van més enllà del sou o el prestigi), l’empatia (l’acció de posar-se en el lloc de l’altre, cal ésser considerat i respectuós amb els sentiments dels demés) i les habilitats socials (cal crear xarxes socials, potenciar les bones relacions i esdevenir hàbil en la persuasió), components claus per a conformar un líder.
ResponderEliminarTot seguit, vàrem realitzar un qüestionari on es plantejaven les aptituds que hauria d’assolir un bon venedor. En relació a aquest punt, es va generar a classe un debat alhora de valorar la imatge que hauria de tindre el venedor quan es presenta davant el client. La conclusió final fou que la imatge s’ha de correspondre, i per tan, s’ha d’adaptar a l’entorn del producte i de la venda per tal de que el client es senti còmode amb la seva visita. En aquest punt m’agradaria també comentar que estaríem parlant d’una comoditat recíproca, doncs de ben segur que si el venedor du una imatge que concorda amb el producte també ell gaudirà de la comoditat necessària per a realitzar la venda. Cal optimitzar els recursos de venda que tenim per tal d’aconseguir els millors resultats.
Desconec si ha estat un malentès o una simple repetició per part d’en Lluís, però com ja s’apuntava a l’anterior post, per finalitzar la classe vàrem tractar les condicions que s’han d’assolir per arribar al canvi. La primera condició que s’ha de complir és la d’una bona actitud, s’ha de tenir voluntat per a canviar. La segona condició és la de l’adaptació, i la tercera la de l’aplicació. Ens hem d’adaptar als nous entorns i condicions que es presentin i aplicar el nou escenari. També es va plantejar la piràmide per entendre qui reuneix totes les condicions per a ésser el millor líder, com s’apunta a l’anterior post. Intentarem resoldre el malentès.
Oriol Juvé
El dimecres 7 de octubre vàrem parlar sobre una de les Lleis immutables del Màrqueting, la llei del lideratge, que diu: " És millor ser el primer que ser el millor". Això significava que es important aconseguir en màrqueting ser el primer, però al mateix temps també poder aconseguir satisfer les necessitats del nostre client. La conclusió va ser que una marca líder en general, sempre es la primera marca en la ment del consumidor i es dificil competir amb ella, ja que va arribar avanç. Uns exemples clars són les marques: Heineken i Hertz.
ResponderEliminarDesprés d’aquesta explicació, va fer un treball en grup on els membres havíem de triar entre dos comerciants a un, tenint en compte tres punts claus del màrqueting, la Motivació, Coneixements i Experiència que ha de tenir un bon comercial per arribar als clients. Els candidats van ser un senyor de 48 anys, que tenia coneixements i experiència però no sabíem si tenia motivació, i un xicot de 28 anys que tenia molta motivació, coneixements però no molta experiència, el meu grup va triar al de 48 anys, perquè sota el nostre punt de vista ell era el més indicat per la seva experiència i els seus coneixements, encara que no tenia gaire motivació van arribar a la conclusió que la motivació arriba quan el treball comença a tenir bons fruits. Tots el companys vam fer un debat on va guanyar el xicot de 28 anys, perquè segons la majoria tenia molta motivació i podia fer-ho molt bé.
Al final el Josep Lluís, el nostre professor, va dir que si, que efectivament la empresa havia triat al jove de 28, però tenint molt en compte les qualitats de l’home de 48.
J. Daniela Tasinchana
El dia 9-10-2009 vam tractar un tema que personalment el considero com la base del màrqueting. No crec que es pugui començar una anàlisi de màrqueting sense tocar abans aquest tema.
ResponderEliminarEs tracta exactament de Necessitats y Motivacions.
La necessitat és com una sensació desagradable que volem eliminar però a la vegada substituir-la per una necessitat agradable.
Pe entendre-ho millor es pot posar él exemple de que si en un moment tenim fred cosa que es considera com una sensació desagradable ho podem substituir per una sensació més agradable pel simple fet de vestir-nos amb roba mes gruixuda.
Per aquesta raó abans vaig dir que el tema de la necessitat és per on es comença una anàlisis de màrqueting ja que el que volem e
és millor en la vida dels clients.
En màrqueting parlem exactament de necessitats econòmiques ja que és on se situen els béns econòmics que per adquirir-los hi ha un intercanvi amb altres béns com per exemple els diners.
Les necessitats son de dos tipus: - Físiques (dormir, menjar, beure) i – Psíquiques (la manera de vestir-se, pentinar-se, etc.)
La segona part necessària per a l’anàlisi és la motivació, que es l’impuls que necessitem per provocar la necessitat. Aquesta part la tenim dividida en el tipus de motivació i el grau de la motivació que tenim.
La sensació de tenir les necessitats està formada per diferents motius: 1) Culturals: cada cultura te els seus propis productes que altres ne les tenen; 2) Socioeconòmiques: que es quan adaptem les nostres necessitat al entorn que ens movem.
Per l’últim vam començar a estudiar i analitzar la Piràmide de Maslow que està dividida en 5 punts(des de baix cap a dalt): - Fisiològiques; - Seguretat; -Necessitats Socials; - Autoestima; -Autorealització.
ALEXANDRU MARIAN ALBU
Aquest dimecres, i per no perdre els costums, la classe va començar amb el debat de les necessitats: el màrqueting les crea? Només les satisfà? En aquest moment tothom ja s’ha format una idea. Desprès es va fer un petit incís sobre l’excés de demanda a un mercat, en el qual (com a empresari) hauria de produir sense haver d’escoltar la demanda perquè, al cap i a la fi, la quantitat que faci es vendrà, mentre que en l’excés d’oferta haig de preocupar-me perquè sigui el meu producte i no el de la competència el que la gent vulgui comprar. Un cop aclarit això vam passar a l’activitat dels anuncis i vam comprovar com les empreses relacionen les necessitats de la piràmide de Maslow i, sense tenir-ho planificat, també vam poder descobrir el que era un claim a la publicitat, aquella frase que queda lligada a la marca.
ResponderEliminarMes tard, i ja a la sala d’actes el grup vam fer un repàs pel petit recorregut d’Espanya en el món del màrqueting i pocs minuts desprès vam veure un curt reportatge sobre la publicitat en temps de crisi, del qual podem destacar com a principals (però no úniques) conclusions:
- La publicitat ha de tenir menys costos i ha de ser més original, impactant, etc. Ja que hi ha menys compres d’autorealització.
- Es un gran moment per a desmarcar-se fent publicitat i agafar un bon posicionament en el mercat a llarg termini, perquè hi ha menys empreses disposades a fer inversions en publicitat.
- Les empreses que no inverteixen en imatge i publicitat estan mortes.
- S’ha de mirar més a quin públic et dirigeixes segmentant els anuncis per arribar només als clients potencials del teu producte i evitar malbarataments.
Amb aquestes dades em ve una marca al cap que amb un costos insignificants han aconseguit connectar amb el públic, per exemple:
http://www.youtube.com/watch?v=3I-RD57ovts
http://www.youtube.com/watch?v=TcYujsmYLF8
http://www.youtube.com/watch?v=n7ay7HiVDAw
Per acabar, i fent una comparació amb l’amor, quan hi ha una crisi no val amb fer el que sempre fas, s’ha de canviar alguna cosa, renovar-se i ser original o tot pot esdevenir un fracàs.
Sergio Lozano
Avui, tercer dia de classe, hem començat recordant l'article del Daniel Goleman titulat “La intel·ligència que fa triomfar a les empreses“ en el qual defineix les cinc qualitats que ha de tenir un bon líder.
ResponderEliminarA continuació hem seguit parlant sobre els tipus de crítica. Existeixen dos tipus: constructiva, se centra en el problema, no en la persona i destructiva, se centra en la persona i no en el problema. Pel seu lloc, un bon líder sempre ha de fer crítiques de tipus constructiu i per a aconseguir-ho ha de ser concret, oferir solucions al problema, estar present ( parlar el problema directament amb la persona ) i ser empático.
El professor ha continuat la classe explicant les diferents postures que pot adoptar un líder per a solucionar els conflictes interpersonals i les seves conseqüències. Des del meu punt de vista, la millor manera per a solucionar els problemes és primer afrontant-los i intentar negociar ja que d'aquesta manera, el conflicte se soluciona d'una manera positiva en la qual les dues parts guanyen. Evitar-los, reprimir-los i aguditzar-los són postures negatives que no ens duran a una bona solució del conflicte. Amb mitjancers o arbitratge serien opcions possibles en cas que la negociació no funcionés.
Com encara quedava un poc de temps Lluís Gascón ha parlat sobre les condicions per al canvi. El que s'ha de tenir en compte és: actitud positiva, voler-ho fer, voler aprendre; l'adaptació a les situacions, canviar és adaptar-se; aplicar-se, és a dir, exercir tot el que s'aprèn. Ens ha dibuixat la piràmide per a canvi en la qual la motivació està dalt del tot, i en els vèrtex de baix, d'una banda els coneixements, la informació, el saber i en l'altre vèrtex, l'experiència, habilitats, el saber aplicar.
Gemma A.
28/10/09
ResponderEliminarAvui hem fet el nostre primer examen de política, al meu parer ha estat bastant complet, des dels 5 tipus d'intel.ligència emocional fins als rols que J.Manuel ha de ralitzar en el llibre "Els 4 reptes per a un lider". En acabar, els companys de classe s'han mostrat satisfets, alguns fent puntualitzacions particulars, però en general tot bé. Espero que després això es vegi reflectit en bones notes per a tots.
Després, en la seguna hora, hem tractat sobre si el Màrqueting és venda, i hem arribat a la conclusió que, a més de venda, és una planificació de futur o sigui una estraègia comercial a llarg terme de l'empresa.
Hem parlat sobre l'estratéggia comercial i quina és la seva finalitat; la fidelització del client. Així aconseguir un cilent és fàcil, però vinvular a aquest client amb l'empresa és dificil, i això s'axonsegueix a través de la confianÇa, amb garanties de serveis, bona atenció, o sigui complint els compromisos amb el client a través de diversos factors.
Qualitat: tant en el servei com en els productes.
Preus:compromís de mantenir el preu que s'han pactats.
Termini de lliurement: complir amb la puntualitat a l'hora de lliurar la comanda.
El professor Lluís ens ha posta alguns exemples en concepte de qualitat com el d'una empresa que volia exportar a Alamanya una màquina que tallava rajoes y les empreses de construcció alemanyes no confiaven de "Made in Spain", per tant van crear una empresa alemanya com intermediària que vendria aquest producte a les empreses de constucció alemanyes.
Adolfo Oñate
la setmana pasada dia 30 d'0ctubre vem esmentar la tercera de les 22 lleis del màrqueting.
ResponderEliminardiu així: " És millor ser el primer en la MENT del consumidor que el primer en el punt de venda.
És la percepció i no la realitat la que determina el nostre comportament a l'hora d'elegir entre varis productes, és a dir ho determina en molts casos la idea cerebral del nostre cos.
vem posar l'exemple de Coca-cola o Pepsi , sense saber l'envàs d'on deriva o prové molta gent no té clara la seva percepció.
Amb això treiem la conclució que el màrqueting és una batalla de percepcions i no de productes, amb això volem dir que a vegades comprem per impulsos o imatges cerebrals i no visuals, o simplement arriben a les nostres ments perquè el nom del logo de l'empresa o producte flueix més ràpid i penetra millor a la nostre ment.
El profesor Lluís ,va posar un molt bon exemple de les galetas Trias de la família de Santa Coloma de Farners del 1900 , com posaven made in Catalònia per que si posavan made in Spain els hi sonava molt estrany i no és ven tant en canvi si poses made in Catalònia la gent ho associa amb Alemania , Suïssa , Bèlgica i els hi causa millor impressió.
Per acabar la classe vem arribar a la conclusió que el màrqueting és la definició del negoci des del punt de vista del consumidor,això es refereix a que com empresari hem de fer una investigació de mercat de quin servei vol el consumidor , que li copsa més l'atenció per tal de rendibilitzar molt bé les nostres vendes.
I per saber les necesitats del cosumidor ens hem de formular tres preguntes:
Quin producte? Quin servei? Quins canvis?
Aquí tenim el resum del dimecres 30 d'octubre.
David Pascual
Hola a tothom,
ResponderEliminarAvui, dia 6 de Novembre a la primera part de la classe, hem parlat sobre la quarta llei del màrqueting.
S’anomena: “Llei de percepcions”, que diu que el màrqueting no és una batalla de productes, sinó és una batalla de percepcions.
Avui en dia no hi ha millors productes, abans sí, l’únic que existeix en el món del màrqueting són percepcions en les ments dels clients actuals i potencials. La percepció és la realitat, la resta és una il•lusió.
La nostra pregunta és: com es formen las percepcions?
Es formen d’acord amb el grup de referència i líders d’opinió.
Aquí hem posat un exemple molt curiós que fa referència a l’efecte ASCH que diu que el 70% de la gent a l’hora de respondre a una pregunta que es fa en un grup, abans de que proposi la seva opinió contesta el que han contestat els altres, encara que fos el contrari del que pensen.
Segons questa llei, la percepció d’un producte és com la fidelitat a la ment, el que el client o consumidor creu serà el que dominarà a l’hora de triar un producte no importa davant de quin producte estigui.
El màrqueting ens fa arribar que la percepció és la realitat la resta és una il•lusió; no existeix la realitat, existeix la percepció.
Aquí el professor ens ha posat un exemple molt interessant que té que veure amb la nostra parella, ens ha preguntat si la nostra parella sentimental és millor o és la percepció que tenim davant d’aquesta persona. Alguns han dit que no, alguns que sí, en fi era molt complicat aquesta pregunta.
A mi sincerament m’ha sorprès una mica aquesta llei, és molt curiós.
La segona part de la classe, ha consistit en un petit repàs, era resoldre un exercici i buscar quin TAE li correspon a un capital determinat. I desprès vam parlar sobre els dividends que reparteix Telefònica aquest mes de Novembre als seus accionistes.
Robert Incze
Hem començat la classe de Gestió Comercial i Atenció al Client fent un petit repàs del que vam fer l’última classe.
ResponderEliminarDesprés ens hem endinsat en la lliçó d’avui, la qual el tema era el següent: “Les variables externes” que es classifiquen en 2 grans blocs dels quals hem tractat part del primer: Variables Autònomes.
1) Interès: en resum, hem arribat a la conclusió de que si el tipus d’interès és alt, suposarà un fre al consum (menys demanda de béns i serveis, menys préstecs, etc) i si baixa es produirà l’efecte contrari. En el marc empresarial es valorarà a l’hora de prendre decisions com: si el nostre mercat és sensible a les variacions del tipus d’interès (un forn de pa no ho serà gaire), repercussió en les vendes de temporades passades, com aquests canvis afecten a la nostra política financera, etc.
2) Inflació: que és l’augment constant i generalitzat dels preus i que és clar pot afectar a la nostra estratègia de màrqueting. Manté una estreta relació amb el interès, ja que si creix l’economia, puja la inflació i el interès té tendència a pujar; i al contrari. També se’n pot parlar de la relació amb els salaris: quan s’estableix un control de la inflació els salaris es congelen. Una de les coses que hem de mirar també és l’elasticitat de la demanda (demanda en relació al preu de venda) un bé amb poca elasticitat seria la benzina i amb molta una TV. Per últim, se’ls pot transferir als clients l’augment dels preus? Depèn de la elasticitat de demanda que tingui el producte en si. I si se’ls transmet? Podríem tenir una guerra de preus o un canvi d’estratègia de màrqueting per part de l’empresa en qüestió.
3) Ingressos disponibles: Renda – Impostos – Inflació = Renda disponible i que té el públic en general per al consum de bens i serveis. Està calculat tenint en compte l’ IPC (anual o interanual).
4) Conjuntura econòmica: és la situació econòmica en un moment i lloc determinat. Un bon indicador d’aquesta es la taxa d’ocupació, a més de la situació dels mercats i les perspectives futures d’un lloc determinat (per exemple el temps que es trigarà en sortir de la crisi a Espanya).
5) Entorn legal, polític i social: per exemple l’etiquetatge, el envasat, les polítiques mediambientals, les garanties, els horaris comercials, la legislació pròpia del territori...etc
Fins aquí hem arribat! Espero haver-vos servit d’ajut, que tingueu un bon dia (bona nit!) i ens veiem demà!
Miriam Krijger Temprano
Hola bon dia!
ResponderEliminarParlaré de la classe del dia 18 de novembre, la qual tractava sobre la continuació de les preguntes sobre el tipus d'interès i la seva relació amb el mercat de valors.
Com en classes anteriors el nostre professor J.LLuís Gascón ens va explicar, el mercat de valors que està dividt en renda fixa, l'interès no varia i renda variable, l'iterès va variant.
Una vegada recordat aixó i alguns punts de les preguntes va continuar amb:
- si vols invertir a BORSA:
1- Diversificació: No posar tots els diners en una mateixa empresa. Ex: Fons la inversió.
2- Duració: Temps que invertiràs a BORSA una acció a llarg temps.
3- Disponibilitat: No necessitar aquests diners durant la duració de la inversió.
Tot seguit va explicar:
1. Com obtenir informació sobre el tipus d'interès?
- En periódics, TV, internet, ràdio...
2. Relació de l'interès amb la divisa.
- Si puja l'interès, els valors de renda fixa pujen, així augmenta la demanda, i el preu de € puja.
3. Que haurem de valorar?
- Com afecta l'interès en el meu sector comercial, si és necessari concedir prèstecs, etc. Ex: Coorporació dermoestètica.
Altre tema també tractat a l'anterior classe va ser la Inflació, que és la pujada contínua i general dels preus.
Quina relació té amb el tipus d'interès i consum?
- Si l'interès baixa, el consum puja, per tant possible pujada de preus el que és igual a risc d'inflació.
- Si hi ha inflació, puja el tipus d'interès, provoca baixada del consum i per tant preus més baixos.
- L'inflació no la decidim ningú, passa.
- Relació amb els salaris: Si pugen els salaris, puja la inflació i puja el preu.
Ens haurem de preguntar:
1. Es pot transferir als clients l'increment del cost originat per la inflació?
2. El nostre producte té demanda elàstica?(aquella demanda que varia quan varia el preu) ex: Tabac, gasolina...).
3. Què va produïr la inflació en el passat?
- Un augment de preus general en el mercat.
- Una guerra de preus(Ex:Internet). No l'interessa a l'empresa.
- Competència centrada en una altra variable del màrqueting.
Ingressos disponibles: Són aquells que disposes al mes per gastar. Depénen de la renda(impostos,inflació).
- Baixada d'impostos, pujada del consum.
Doncs això és tot el que vam aprendre l'altre dia, i que personalment em sembla de gran interès i s'ha de tenir en compte per la situació d'avui dia.
Salutacions, Míriam Correa.
Avui dia 25 de novembre de 2009, ha començat posant la continuació de les diapositives on ens vam quedar la setmana pasada.
ResponderEliminarHa continuat amb la primera diapositiva del dia:
Els ingressos disponibles: això determina el que la gent pot gastar, i ens ha remarcat dient que ens interessa que els impostos baixin.
La segona diapositiva parlava de la conjuntura econòmica (situació d’un moment determinat). Dins d’això apareixen
- Dels mercats (considerà com esta el mercat on anirem a vendre)
- De les empreses-llocs de treball(com van les empreses en la zona on venc)
- Perspectives futures (saber on ubicar les empreses pel que ja al seu constat) Exemple: Diagonal Mar, una ubicació de hotels per un augment de consumició.
Tercera diapositiva els canvis legislatius (preveure com ens poden afectar les normes)
- Disseny i seguretat
- Etiquetatge
- Embassats (aquí ens ha posat un exemple que no s’havien casi ningú que es el dels ous els codis de barres que acaben en 03 04 les gallines i son en granges totes juntes i les de 01 02 son les que estan ven cuidades)
- Garanties
- Horaris comercials
- Control de la publicitat (El exemple que ens ha posat es d’una campanya de la Seat amb una noia que portava posada una faldilla curta i conforma anava caminant se li anava pujant i al final deia PROVOCATIVO, i això a les noies no lis va agradar i van lluitar perquè el traguessin i el van canviar posant un noi de basquet que deia POTENTE).
- Altres normatives sobre practica comercial
Quarta diapositiva,l’entorn demogràfic i sócio-cultural:
Tendències demogràfiques (oferir activitats per tot tipus de gent);Tendències en idees i valors de grups socials;Tendències de consum (exemple consum Light, ara quasi tot es així); Modes (Ens ha posat un exemple dels casadors de tendència que son aquells que miren allò que es porta de moda. Hem de saber avançar-nos i incorporar a la moda al nostre producte.)
Quinta diapositiva, canvis tecnològics:
Nous productes i nous mercats; Aplicació al màrqueting : CRM (Costumer Relationship Mana)Exemple: un supermercat sap tot de tu del que compres mes, menys o del que no compres res, i cada un rep l’oferta segons el seu servei; Aplicació al servei al client (ex. tràmits online)
Desprès em passat a un altre tema que parlava del Màrqueting i les estratègies de direcció que deia que el perfil d’una persona en màrqueting a de ser reconeixent de balanços mentalista en màrqueting. Enfocats a:
-Producció, produint màxima quantitat de producte al mínim cost.
-Producte, millorar del producte, recerca d’una bona qualitat-preu (ens ha recordat la llei de la percepció)
-Vendes, vendre el que es fabrica en lloc de fabricar el que es ven.
A continuació d’això ens ha posat un vídeo d’uns comerciants que feien una classe de motivació abans de començar a vendre i es posaven a cridar tots que el seu objectiu era vendre dient-lo de manera molt agressiva.
Ens ha dit que des de l’enfocament del màrqueting o sigui el nostre per dirigir una empresa, s’ha de satisfent necessitats i motivacions del client, i fabricar el que es ven.
I per acabar la classe ens ha dit els 4 suports del màrqueting
1. Orientació al mercat (mirar el que vol la gent) 2. Definició del mercat ( edat a qui es dirigeix) 3. Coordinació de màrqueting 4. Rendibilitat
Yolanda Primo
Com en passades sessions havíem estudiat, l'estratègia de direcció disposa de quatre enfocaments diferents:
ResponderEliminar1- Enfocament de producció.
2- Enfocament del producte.
3- Enfocament de les benes.
4- Enfocament del Màrqueting.
Enfocament del màrketing:
¿Com portar a terme una venda des de aquest enfocament?
ABANS DE LA VENDA:
- És necessari conèixer el producte que vas a oferir ( aspectes fonamentals del mateix o serveis).
- Conèixer els seus punts forts i febles:
- Conèixer al client i a la competència: els seus punts febles, forts, productes estrella, etc... - Disposar d'una formació en tècniques de venda i negociació adequades per a la venda. ( Tècnica Colombo: Que consisteix en buscar el motiu del per què no volen comprar-te per, així, a l'obtenir aquesta informació, poder buscar beneficiar-te i aconseguir la venda).
- Organitzar la presentació de les mostres. ¿Què exposaré?¿ què diré? És necessari presentar les mostres amb cert ordre i pulcritud; pots optar a treure un producte estrella al principi per captar atenció i interès, seguidament un no tan espectacular i rematar amb altre igual de bo que el primer.
- Com anar vestit davant el client? Tenint cura sempre de l'estètica, que ha d'acompanyar al comercial, has de tenir en compte que la teva imatge representa a la teva empresa. També has d'adaptar-te al client que visitis per a no fer l'efecte que quedes o per damunt o per sota d'ell. Es recomana dur alguna muda.
- Motivació: Necessària sempre que vas a vendre.
- Fixar-te uns objectius: ¿què vols aconseguir? Pots anar a vendre, però pot ser no i desitgis fer una visita per a garantir-te la fidelitat del client. Has d'assistir a la visita amb un objectiu prefixat.
- Recursos: Disposar d'una agenda en la qual puguis aportar dades de cada client que puguin servir-te per a pròximes visites; sempre poden ser-te de gran ajuda.
DURANT LA VENDA:
- El contacte: Has de presentar-te sinó et coneixen. No intimidar al client ( Vigilar la proximitat, com et dirigeixes al client, sense mostrar-te agressiu, vigilant la força amb la qual encaixes la mà...)
- Argumentació: Saber vendre els beneficis que el client pot obtenir si decideix confiar i comprar-te a tu i no a la competència.
- Informació beneficis: Saber formular les preguntes.
- Objeccions: Són els inconvenients que pot exposar-te el client i que has de saber contrarestar amb una bona preparació. Abstenir-se de discussions; "el client sempre té la raó".
- Tancar una venda: Estar alerta per a tancar la venda en el moment que el client estigui segur de voler comprar. No deixar-li temps perquè l'hi pensi.
DESPRÉS DE LA VENDA:
- Fer una anàlisi dels resultats obtinguts: ¿Per què m'ha comprat? ¿Per què m'ha anat bé? Realitzar les correccions precises, buscar punts forts de la venda per a repetir-los posteriorment.
- Temes que no has de treure mai amb un client ( Temes Tabú): Política, futbol i Religió. Pots arribar a perdre una venda o un client fins i tot.
- Seguiment comercial: Mai t'oblides d´un client quan tanques la venda; has de fer-li un seguiment, interessar-te per ell i per com li ha funcionat el teu producte. Fidelitat amb aquest client.
Després de finalitzar aquest punt, hem començat altre en el qual vam parlar del client.
¿Què és un client? Un client és la persona més important, ja sigui al tractar amb ell en persona, per telèfon, via mail...
- Un client no depèn en absolut de nosaltres, nosaltres depenem d'ell.
- Un client mai interromp la nostra feina, forma part d'ella l'atendre'l amb tenacitat.
- Un client no és una persona amb qui discutir.
- Un client és una persona que ens aporta els seus desitjos
Finalment, la classe finalitza amb un exercici sobre l'empatia: ¿Què faries si tu fossis el client?
Lorena Bazaga Jerez.
L’últim dia de classe vàrem fer el primer examen sobre les quatre primeres lleis del màrqueting. L’examen va tindre una durada d’uns 35 minuts, encara així el professor ens va deixar com a temps uns 55 minuts.
ResponderEliminarDesprés de l’examen vam continuar amb e l dossier, i vam començar el punt número 4, que correspon a les variables comercial.
En primer lloc en Lluís en va fer una breu introducció sobre com afecta en aquestes variables al màrqueting.
En segon lloc vam classificar les variables en externes i internes
On ens vam extendre més va ser en les variables externes, amb el punt : els tipus d’interès, i és per això que ara sabem com ens influeix el tipus d’interès que fixa el banc de la Unió Europea.
Més tard vam tractar el tema del marcat de valors, tema interessant on explica tots els tipus que existeixen i per a què serveix cadascú d’ells.
Mireia González
L’últim dia de classe vàrem fer el primer examen sobre les quatre lleis del màrqueting. L’examen va tenir una durada d’uns 35 minuts, encara així el professor ens va deixar com a temps uns 55 minuts.
ResponderEliminarDesprés de l’examen vam continuar amb el dosier, i vam començar el punt número 4, que correspon a les variables comercials.
En primer lloc en Lluís en va fer una breu introducció sobre com afecten aquestes variables al màrqueting.
En segon lloc vam classificar les variables en externes i internes.
On ens vam extendre més va ser en les variables externes, amb el punt: els tipus d’interès, i és per aixó que ara sabem com ens influeix el tipus d’interès que fixa el Banc Central Europeu.
Més tard vam tractar el tema del mercat de valors, tema interessant on explica tots els tipus que existeixen i per a què serveix cadascun d’ells.
La classe del dia 27/11/2009, la vam dedicar a fer una anàlisi DAFO, on s'analitzen “D” debilitats de l'empresa; “A” d'amenaces que pot rebre l'empresa de l'exterior, “F” són els punt forts que té l'empresa i “O” són les oportunitats que normalment venen donades per factors exteriors a l'empresa.
ResponderEliminarLes debilitats i la fortalesa són carecterístiques internes que té l'empresa; en el cas pràctic que vam fer a classe una de les debilitats que tenia l'empresa la qual es dedicava a la moda era que al principi del seu llançament tenien un taller de confecció extern i això provoca unes despeses fixes i podria passar que aquest taller extern fallés i l'empresa es quedès sense producte, és a dir creant-li una dependència, tot i que alhora és un estalvi de costos per a l'empresa.
Dintre dels punts forts podrem trobar també altres com són l'experiència dins del sector o el mercat, el posicionament de l'empresa i/o marca , tenir un taller o maquinària pròpia, gaudir d'un personal qualificat etc...
Les amenaces i les oportunitats venen donades per factors exteriors com ara; la competència la qual és una amenaça ja que si no et saps posicionar bé i escollir el teu target i la competència sí; les teves vendes es veuran afectades.
Una altra amenaça pot ser tenir un préstec, però això dependrà si és a interès fix o variable, tot i que posaré d'exemple el del cas practicat a clase que era un prèstec d'interès variable i en aquells moments els hi funcionava bé perquè l'economia estava en un moment de recessió i llavors el tipus d'interès era més petit i pagaven menys, però si el tipus d'interès augmenta també ho farà el del nostre prèstec.
Així que ens podríem arriscar a fer-lo d'interès variable o fix, i veure el que passa segons canvia la conjuntura econòmica del moment.
Per parlar d'oportunitats que venen donandes per l'exterior de l'empresa tenim per exemple la moda social, el tipus de mercat en aquell moment si és favorable o no...i depenent de l'empresa que analitzem també podria ser una oportunitat com en la del cas practicat tenir una pòlissa de crèdit perquè només pagues l'interés per allò que gastes.
Les anàlisis DAFO com la feta a classe també hem d'observar el tipus de màrqueting que utilitzen, si és estrategic o si bé és operatiu.
De M.estratègic seria el que podem calcular a llarg termini com a tota la definició del mercat ( target, zones de vendes, imatge de l'empresa, imatge posicionadora etc...) i de M.operatiu és el que podem canviar a curt termini i és aquí on hi incloïrem la planificació de la comunicació, fixar objectius, concretar la tendència, fixar ofertes i preus...
Com a conclusió en un anàlisis DAFO hi tindrem en compte tot el que està relacionat amb l'empresa, factors que venen donats i els quals pot triar l'empresa i d'altres en els que no hi pot participar però sí intervenir i estudiar tàctiques per fer més profitos i beneficiarte.
El dimecres 9 de desembre, després del pont, vam acabar el primer trimestre amb la devolució i correcció dels exàmens i vam començar el segon amb la cinquena llei del màrqueting. La llei de l’enfocament.
ResponderEliminarAquesta llei diu: “ El principi més poderós del màrqueting és POSSEIR una PARAULA en la MENT dels clients”
Producte(marca)= paraula + Motivació (del meu Target)
Per exemple: comprar un cotxe: seguretat -> Volvo
També, per als líders de la llei del lideratge, la marca és la paraula que es pot convertir en el nom genèric del producte per el que seria convenient trobar una paraula-motivació.
Exemple: Heinz, a la seva campanya publicitària amb “El ketchup mes lent de l’Oest” (lent= espès) va augmentar al 50% la quota del seu mercat als Estats Units.
Però la paraula que utilitzem haurà d’estar DISPONIBLE dins de la categoria, ja que, si no el client identificarà l’altra marca.
Exemple: amb les salses per a espagueti: Prego va fer un Benchmarking i va copiar la paraula de Heinz: “Prego es més espès” i així augmentà un 25% de les vendes de la seva competència Ragú.
Les condicions per concentrar l’enfocament son:
1. Ha de ser UNA paraula
2. Que sigui SIMPLE
3. Ha d’estar ORIENTADA al BENEFICI
Però es poden trencar les regles, per exemple: “Polo con Ziritione”
Aquest fenomen, de buscar una paraula per identificar un producte provoca l’efecte d’ HALO. Aquest efecte consisteix a que a partir d’una percepció comencem a deduir CARACTERISTIQUES (psicològiques) NO percebudes. Per això hem de buscar una paraula que provoqui efecte d’halo amb la motivació del Target.
També existeix l’estratègia anomenada Paraigües de marca, que implica que tots els productes d’una empresa portin el nom de la marca. Alguns autors diuen que es “LA trampa del viatge gratis” ja que pot provocar confusió al client.
Per exemple: Nestlé que té molts productes com la xocolata(Nestlé), el gelat (Camy); Café ( Nescafé), aigua (Aquarel)... no utilitza aquesta estratègia. Però Atari, que va ser la primera empresa que va crear els videojocs, el seu delegat, James Morgan, va dir: “ La força d’Atari com a nom tendeix a ser la seva feblesa. Es sinònim de videojocs. Atari ha de redefinir la seva imatge i ampliar la seva definició del negoci cap als productes electrònics de consum” El que va suposar un fracàs del paraigües de marca.
Per acabar, quan busquem una paraula, MAI hem d’utilitzar la qualitat, ja que tots els productes en tenen, aquesta paraula té un significat buit per als clients.
Victoria Ruiz
El passat dimecres dia 20de gener, la primera hora de classe la vam dedicar a escoltar una entrevista per ràdio d’en Ricardo Fisas, el fundador de Natura Bissé Barcelona. Aquest empresari català, treballava a una empresa de proteïnes i va observar que els obrers tenien les mans suaus i fines, llavors va pensar que seria pel tractament amb productes com el col•lagen, els aminoàcids, etc.
ResponderEliminarAls anys 70 el van acomiadar, amb l’edat de 50 anys. En aquest moment el nostre país estava sotmès a una època de crisis i amb aquesta edat era molt difícil trobar treball.
Fisas va pensar que podria crear una empresa de cosmètics per a la dona, incorporant els aminoàcids naturals com a base d’aquest tractament.
Amb l’ajuda de la seva dona i d’unes amigues, va fundar l’empresa Natura Bissé Barcelona. Els primers anys van ser durs, ja que era un producte que no utilitzava de publicitat, i amb la seva eficiència es convertia en un producte amb un preu elevat (com ell remarca a l’entrevista).
Al voltant de 3 o 4 anys va ser quan la marca va créixer, i els seus beneficis cada vegada anaven augmentant. D’aquesta manera, una empresa familiar es va obrir camins als gran magatzems de harrod’s,a Londres, i als salons de bellesa mes rellevants d’Amèrica.
Actualment, Fisas té 81 anys, i encara que segueix a l’empresa, ho fa des d’un segon pla, ja que les seves filles han heretat la direcció d’aquesta.
Desprès vam analitzar l’entrevista a classe. Ens vam assabentar de que aquesta empresa no seguia alguns dels elements que hem estudiat a classe com poden ser algunes lleis del màrqueting, i tampoc utilitzava la publicitat com un medi per donar-se a conèixer.
La conclusió que es pot treure d’això, es que quan crees una empresa has de ser observador, constant i pacient. Fer bé el teu treball, oferir productes competidors i aprofitar la situació del mercat, com va fer aquest empresari.
La següent hora de classe, vam seguir amb el temari del producte on en Lluís en va afegit conceptes nous, com la “short list”.
És una espècie de llista mental que es fan els clients alhora de comprar algun producte determinat. L’exemple que vam posar a classe va ser, que una senyora es comprava una televisió i tenia en ment dues marques, llavors el venedor el que tenia que fer es saber el que ella vol i després oferir-li el millor per ella i si tu ets el venedor, portar-la al teu terreny.
Tot seguit vam seguir amb l’apartat de arguments de venda, on vam introduir mes conceptes. La competència directa e indirecte.
Coneixem per competència directe, a un mateix producte però de diferent marca. Com per exemple, un cotxe de la marca Seat i un cotxe de la marca Renault. Tots dos supleixen la mateixa necessitat.
Per competència indirecta, seria un producte diferent però que satisfà la mateixa necessitat. Seguint amb l’exemple anterior, un cotxe i una moto. Tots dos serveixen pel mateix.
Per acabar, vam acabar la classe amb els ponts en els arguments de venda. Simplement son un punt d’unió entre les característiques del producte i els beneficis que s’obté, es a dir, es dir tot allò que realment té el producte, però de manera que cridi l’atenció al consumidor i cregui que amb aquell producte es sentirà millor.
Noelia Moya
El passat divendres vàrem conèixer nous aspectes que s’han de considerar en una venda: l’eco positiu, el feed-back i els elements d’una negociació (segons el mètode Harvard). Anem punt per punt:
ResponderEliminar*L’Eco positiu: En l’escolta, és la reacció que nosaltres tenim davant l’altre i que el nostre interlocutor veu i interpreta com a resposta de la comunicació que s’està produint; qui fa l’eco és qui li diu a l’altre que el que t’està dient t’interessa.
L’eco positiu serveix per a que l’altre es senti a gust al relacionar-se amb nosaltres.
Tot seguit apuntem quatre maneres diferents de fer eco positiu:
•Amb el silenci, acompanyat d’un gest;per exemple, fer “sí” amb el cap.
•Amb una repetició que dona suport, repetint amb èmfasi les paraules que ha dit el client, reforçant el que t’ha dit.
•Amb la pregunta de control, és a dir, establint un feed-back (tot seguit ho ampliem); assegurar-se que s’entén al client o que el client ens ha entès.
•Donant valor al que ha expressat el client. El client diu una cosa i la nostra rèplica ha d’ésser positiva , no només donant suport al que diu si no també a la persona.
“L’Eco és com la vida: tal com tu la tractes et tractarà ella a tu”. Amb aquesta frase, extreta d'un conte que va explicar el Lluís, resumim una mica la intencionalitat d'emprar l'eco positiu amb els altres.
*El feed-back: És la informació que rep l’emissor del missatge, de com el receptor està interpretant el missatge. El feed-back millora moltíssim la comunicació, i ens ajuda a assegurar-nos de la comprensió del missatge, les expectatives i les motivacions que té el client.
*Els elements d’una negociació (segons el mètode Harvard): Els negociants han de considerar diferents elements alhora d’iniciar una negociació. Tot seguit en veurem alguns, que segueixen i conformen la metodologia Harvard:
•Les Alternatives (MAPAN; Millor Alternativa Possible a un Acord Negociat): Cal pensar en totes les possibilitats que hi han com a resultat de la negociació. Per fer-ho planer, cal tenir un pla B. Cal anar a una negociació sabent, si no hi ha acord, quina sortida tenim.
•Els Interessos: És important en una negociació descobrir el interès real de l’altre part. Per fer-ho, cal distingir entre interès i posició. El interès és allò que volem realment, mentre que la posició és la voluntat vinculada amb l’orgull personal. Cal mirar el que vol l’altre part i el que volem nosaltres i saber arribar a un acord.
•Les Opcions: Són totes les possibilitats que hi ha per arribar a una solució. Cal pensar-les totes, ser creatiu.
•Els Criteris: Sovint és difícil posar-se d’acord, i cal buscar criteris objectius (dades, fets, etc...) per tal de fer-ho. Per exemple, alhora de comprar un pis, si no hi ha acord, un recurs pot ésser el de mirar al mercat de pisos per tal d’establir un preu que convenci a les dues parts.
•El Compromís: Tota negociació s’ha de plasmar per escrit. Firmar l’acord entre les dues parts esdevé un element fonamental en una negociació.
•La Comunicació: A tot negociant se li suposa i requereix capacitats de comunicació. Cal cuidar aspectes com:
-La manera d’escoltar i la conducta no verbal
-L‘assertivitat, és a dir, hem d’ésser clars sense ferir a l’altre persona, dir el que pensem, ser sincers, però sense arribar ofendre o ferir la sensibilitat de l'altre.
-L’empatia, cal saber posar-se al lloc de l’altre.
-La proactivitat, cal anticipar-se a les coses, actuar amb previsió, planificació. Cal diferenciar una persona proactiva amb una reactiva, ja que aquesta última actua o reacciona quan les coses ja han succeït.
Oriol Juvé
Dimecres, 13 de gener vam tenir la primera clase teòrica de l'any. Vam fer un recordatori sobre lúltima classe que vam tenir (marca, paraigües de productes, què aporta la marca...)
ResponderEliminarA continuació ens vam posar en matèria:
L'assortiment del producte és conèixer els productes amb què comercialitza l'empresa. D'aquí surten la gamma (productes que s'ofereix al mercat), la línia (són productes semblants que es representen de forma diferent), la sublínia (línia que es divideix en sublínies) que pot ser que hi hagi o no, i per acabar, els productes específics (producte concret amb X amb X característiques).
Sobre la gamma cal esmentar les dimensions:
-Amplitud: número de línies en què es divideix la gamma de productes.
-Longitud: número de sublínies o productes específics que té cada línia.
-Profunditat: varietat de productes de cada sublínia.
A continuació vam parlar sobre les línies (curta i llarga), si és possiible augmentar els beneficis oferint més productes la línia serà curta, en canvi si és possible augmentar els beneficis eliminant productes voldrà dir que la línia es llarga.
Objectius del màrqueting(respecte les línies). Si l'objectiu és arribar a un segment ampli la línia serà llarga, per altra banda si l'objectiu es l'augment de la redibilitat del producte la línia serà curta.
Per fer una anàlisi de productes és necessari conèixer els següents punts:
-Amb quins productes treballem
-Característiques
-Antiguitat
-Quina demanda/venda tenen
-Quins beneficis aporten
-Quina és la nostra competència
-Grau de dependència
Si es vol incrementar el benefici aportat per un producte es farà el següent:
-Disminuir costos
-Augmentar la rotació
-Augmentar el marge de benefici
Anàlisi de la línia en relació al mercat i la competència. Aspectes a tenir en compte:
-Conèxer la competència de cada referència
-Si existeix algun producte de la competència per al qual no tenim resposta
- Si existeix alguna demanda per satisfer
-Si existeixen algun segment de mercat o zona sense cobrir
- Conèixer les tendències
Per finalitzar, esmentar l'ampliació de la línia per diferenciació de preus. Tenim dos tipus d'ampliacions, l'ampliació descendent (productes amb preus més baixos) i l'ampliació ascendent (productes més cars per a sectors alts).
"Anar cap al futur sense canviar mai l'oferta és caminar cap al desastre"
Daniel Rosa
El passat dimecres 3 de febrer de 2010, a classe de Polítiques de Màrqueting vam estar repassant a fons el tema del gràfic on es reflexen les dades de vendes i beneficis d’un grup de productes que constitueixen una línia i, també vam veure com es fa i s’analitza la Matriu de Boston.
ResponderEliminarEn Lluís ens va proporcionar les dades necessàries per poder realitzar tant el gràfic com la matriu. Teníem 5 productes diferents (A-B-C-D-E): pel gràfic necessitàvem saber el percentatge de vendes i dels beneficis de cadascun d’ells i, per fer la matriu ens feia falta els també percentatges del creixement de mercat, de la quota de la pròpia empresa i el de la quota del nostre principal competidor.
Fer el gràfic i la matriu, personalment, crec que va ser senzill, el que va tenir més complicacions va ser realitzar els respectius comentaris. Del primer teníem que respondre 3 preguntes clau:
• Saber que hem de fer amb cada un dels productes (eliminar-los, mantenir-los o bé potenciar-los).
• Saber si el benefici que aporta cada un d’ells, és degut a un marge per rotació o a un marge per benefici elevat.
• Per últim, saber si hi ha excessiva dependència de línia respecte al producte.
Per la matriu, les preguntes a contestar per fer el comentari eren les següents:
• Corroborar o modificar les hipòtesis anteriorment esmentades sobre la primera qüestió del comentari del gràfic.
• Comentar cada producte en relació al lloc que ocupa en el cicle de vida i l’estratègia que el correspon.
• Fluxos de finançament: dir on van a parar els diners.
• Finalment, un comentari general sobre l’estratègia futura per la línia, ja que les anteriors preguntes s’havien de comentar individualment per a cada producte.
Aquest repàs, a part de ser molt útil a llarg termini, per saber que hem de fer amb els productes de la nostra empresa, si algun dia treballem en tasques que necessitem fer-ho, a curt termini, ens ha anat molt bé, de cara al proper examen del dia 10 de febrer, el qual tractarà única i exclusivament d’això anteriorment esmentat. En Lluís ens ha animat a que tothom treurà un 10! Aviam si té raó! Jejejejeje
Per acabar, al final de la classe, va començar a parlar sobre el tema de posicionament dels productes, què és la percepció que té el consumidor i la posició que li atribueix entre productes semblants.
Però d’això s’encarregarà de parlar-ne, el company que faci l’escrit del pròxim dia.
Salutacions.
5-02-2010
ResponderEliminarDivendres passat, a la classe de màrqueting vam començar amb una de les diferents lleis que ens explica el Lluis; aquesta llei es la llei de l’oposició, que diu: “ Si opta pel segon lloc la seva estratègia està determinada pel líder”. Que com sempre el Lluis ens la va il•lustrar i explicar.
I ara ve la pregunta ¿Que vol dir aquesta llei? Doncs que mai hem de intentar superar al líder sinó que intentarem analitzar la marca que més utilitza el líder per sobresortir i trobar en aquesta una debilitat que ens permeti posicionar-nos per darrere seu però amb allò que ens distingirà i d’alguna manera ens farà forts.
Uns dels exemples que ens va donar per que nosaltres comparem i veiem les diferencies va ser Coca-Cola (“marca vella”) i Pepsi cola( “marca nova, marca del futur”), i ens va dir que mai el líder fa publicitat comparativa, encara que la marca que està en “segon lloc”, en aquesta cas Pepsi cola, fa una publicitat sempre fent veure que Coca -Cola es una marca passada de moda.
Per últim, referent a aquesta llei, va dir que per posicionar-se en la ment del consumidor hi ha que posseir una paraula que sigui capaç d’arribar fins a ell i quedar-se.
Desprès ens va introduir un altre tema el Reposicionament, tornar a posicionar-se, que tractava en que calia investigar el que passava amb aquella marca e intentat trobar els problemes que tenia per poder solucionar-los, com per exemple, el pack, els preus, atributs, etc.
Com a conclusió cal dir que es molt important fer una bona estratègia, estudiar minuciosament el que farà la competència, per actuar d’una manera diferent per trobar el nostre lloc en el mercat.
J. Daniela Tasinchana Lara
Avui hem fet el nostre primer examen del segon trimestre, en el qual havíem d'analitzar com Product Manager, com seria la nostra línia de productes segons les vendes -benefici, i després, comparar el resultat fent la Matriu de Boston, que relaciona el creixement del mercat de cada producte amb la seva participació relativa .
ResponderEliminarPer a mi ha estat un examen semblant a l'exercici que varem fer en classe, excepte el producte C que era un producte del que depenia la línia i en la matriu de Boston mostrava que a l'estar en Fase de creixement ho devíem potenciar. Espero haver encertat en les meves conclusions.
Després de l'examen hem començat amb el segon dossier sobre “polítiques de preus”, el segon punt del Mix del Màrqueting.
Primer recordem-nos el que és oferta i demanda:
L'oferta és la quantitat de béns que s’ofereixen al mercat a un preu determinat.
La demanda és la quantitat de béns que els consumidors estan disposats a adquirir a un preu determinat.
Lluís ha començat parlar sobre la teoria econòmica del preu en el mercat. Quins són les corbes de l'oferta , la demanda i com s'arriba al punt d'equilibri (lloc on es creuen les corbes de l'oferta i demanda).
Lluís ens ha comentat també la relació directa entre la corba de l'oferta, com baixant els preus, els fabricants estarien disposats a oferir pocs productes, amb el que hauria una relació directament proporcional entre preu i oferta. No obstant això en la corba de la demanda, a preus baixos hauria més demanda per part dels consumidors, sent inversament proporcional la relació entre preu i demanda.
Al final de la classe Lluís ens ha parlat sobre el preu en la política de màrqueting i quan compra el consumidor. El consumidor compra quan la percepció de la utilitat (perquè li serveix el producte) és major que l'esforç que ha de fer per a aconseguir-lo i això últim es tradueix en diners, en el desplaçament que ha de fer per a adquirir-lo, el que deixaria d'adquirir per comprar aquest producte.
Per això hem de fer que la utilitat sigui gran per a poder vendre. Un exemple és el que es transmetia en la televisió “aprendre a conduir et va a costar menys del que tu penses - permís de conduir per 1 euro al dia” . Campanya promoguda per la Direcció General de Trànsit. http://www.permisodeconducirporuneuroaldia.és/portal/marc/
Adolfo Oñate
13 feb 2010
El passat dimecres 24 de febrer vam realitzar un exercici del marge de benefici : tant per cent sobre el preu de venda. En el cual destacaven un seguit de pasos.
ResponderEliminar1er Pas: Calcular el cost d'una camisa.
2n Pas: posar un preu de venda per obtenir un benefici en %
3 er Pas: calcular el preu per guanyar un tant per cent sobre el preu de cost. El resultat el trobarem mitjançat dos métodes , el primer és el de proporció i el segon el de equació tots dos donaran el mateix resultat.
4 rt Pas: Calcularem el punt mort d'explotació i farem els gràfi corresponent als resultats obtinguts indicant , la zona de guanys i la de beneficis.
Això que he esmentat a continuació es un cas pràctic.
En quant fa referència a la teoria vam estar parlant de les diferents estràtegies de preus per a les diferents linies de productes .
n'hi han de tres tipus .
estràtegies de lider.
paquet de productes
preu únic.
A continuació vem parlar de estràtegies de preus per a productes nous.
fa referència si tenim una marca que ja i és al mercat i volem llançar un nou producte tenim dues estràtegies .
el descremat.
Primera fase: preus alt d'inici per clients potencial que estiguin disposats a pagar aquest preu.
preus baixos: introduin al producte a un preu barat per que sigui temptador pels consumidors.
fins aqui va ser la classe del passat dimecres.
David Pascual
El divendres 19 de febrer, a Polítiques de màrqueting vam, començar fent un repàs de la classe anterior, plantejant dubtes i preguntes sobre els costos i el preu de venda, la forma de posar els preus...
ResponderEliminarA continuació el professor va començar a explicar l’apartat ESTRATEGIES DE PREUS. On es diferenciaven les ofertes i les rebaixes:
L’oferta es produeix en un lloc determinat i no sabem quan estaran d’oferta, es imprevisible i el descompte es aleatori. Les diferents forma d’oferta son:
•Descompte sobre el preu
•Més quantitat al mateix preu
•Cupons a bescanviar per producte o regal
Les rebaixes, al contrari, son descomptes periòdics de temporada. El seu objectiu es atraure clients, aquells sensibles al preu (aquests clients son de demanda elàstica), per fer-los sentir que estalvien.
També ens va explicar les estratègies competitives: PREUS PRIMATS, PREUS DESCOMPTATS I VENDA AMB PÈRDUES.
Els preus primats son aquells que son possibles pel prestigi de qualitat de la marca (Loewe, Mercedes...) i els preus descomptats responen a les següents circumstàncies:
•Menor qualitat
•Igual qualitat però menys serveis complementaris (ex: Un ordinador però sense els programes instal•lats)
•Igual qualitat i serveis però costos més baixos (innovació tecnològica, economies d’escala...)
La venda amb pèrdues es vendre pel sota del cost (Dumping) per conquerir el mercat, però es una pràctica il•legal.
A continuació ens explicà el PREUS PSICOLÒGICS, que són aquells que el consumidor atribueix al producte en funció del preu.
•Preu de prestigi
•Preu baix
•Preu rodò
•Preu imparell
•Preu en funció del valor percebut
També vam aprendre:
ESTRATÈGIES DE PREUS PER A LÍNIES DE PRODUCTES:
•Líder de perdues: Fer servir el preu més barat
•Paquet de productes: Es venen amb un grup de productes.
•Preu unic: Preu unic per a tots els productes de la linia.
ESTRATEGIES DE PREUS PER A PRODUCTES NOUS:
Tenim dos estratègies:
•El descremat
•Preu baix
El primer consisteix en tenir un preu alt a l’inici, i abaixar els preus progressivament per assolir nous segments del mercat.
El segon, preten introduir el producte a partir d’un preu assequible.
I fins aquí la classe de Polítiques de Màrqueting.
PD: Disculpes pel retard.
Ruth Martínez
Hola a tots!
ResponderEliminarL’últim dia abans de setmana santa, és a dir, 24 de març en què alguns ja estaven pensant més en les vacances que prenen apunts. Doncs en aquesta magnifica sessió em repassant els mecanismes de defensa ja esmentats a la classe anterior, però per aquells que no es situïn, són: racionalització, negació, anul•lació, introjecció, projecció, desplaçament, formació reactiva, regressió i sublimació.
Seguidament ens hem endinsat en què és la felicitat? És experimentar plaer, evitant el dolor (tan físic com psíquic).
I com podem fugir el dolor? de les següents maneres:
1- Distraccions poderoses: amor, religió, fins socials i poder/domini.
2- Satisfaccions substitutives: diversions i consum.
3- Narcòtics, és a dir, amb drogues.
Hem seguit amb la psicologia de les masses i la publicitat:
1- Líder
2- Desapareix la personalitat individual
3- Comunitat de sentiments i pensaments
4- Realització immediata
5- Predomini de l’afectivitat
I per acabar aquesta intensa sessió, hem vist uns vídeos relacionat amb els temes tractats a classe.
Bones vacances!
Meritxell
Gràcies, Meritexell, per la teva síntesi del que vam fer a classe.
ResponderEliminarPer a aquells que llegeixin el que has escrit farem algunes precisions:
La perspectiva del que és la felicitat l'hem enfocat des del punt de vista de l'anàlisi freudiana. Quan es planteja "com podem defugir el dolor?", el que es donen no són solucions, sinó conductes que els éssers humans emprenen per aconseguir-ho, cadascú des de les seves circumstàncies sòcio-econòmiques, culturals i segons la seva estructura psíquica.